Unitat d'un model d'anàlisi del context d'intervenció

2. UNITAT D’UN MODEL D’ANÀLISI DEL CONTEXT D’INTERVENCIÓ

Dins del context de les pràctiques, el model d’anàlisi que utilitza és un model constructivista, on tal com indica Solé: “no es centra només en l’estudi del contingut de les intervencions, sinó en la comprensió i l’anàlisi de la construcció del context relacional de la intervenció”.  Es segueixen diferents técniques en funció dels objectius que es volen assolir, conductistes, cognitivistes, sistèmiques des de la perspectiva de caire més analista (sobretot en la teràpia familiar ja que posa en relleu la importància dels rols que juga cada familiar), condicionant, així les seves actuacions.

Els models teòrics, que constitueix els fonaments sobre els quals s’assenten els models bàsics d’intervenció permeten dissenyar la pràctica de l’Orientació Psicopedagògica en qualsevol sistema educatiu i serveixen de guia per a l’acció (Àlvarez i Bsiquerra, 1996). Segons Bisquerra (2001) en el seu llibre Models d’Orientació i intervenció psicopedagògica distingim tres models bàsics d’orientació psicopedagògica:

1. Model clínic (Counseling) d’atenció individualitzada:

Centrat en l’atenció individualitzada, on la técnica primordial és l’entrevista personal.

Intervenció especialitzada, on l’orientador assumeix la màxima responabilitat en el procés de relació.

L’estratègia de suport opera més sobre la idea “d’intervenció” sobre l’alumne/problema i se li suposa més capacitat amb l’extern a l’hora de decidir.

2. Model de programes:

Centrat en el camp preventiu i correctiu amb la finalitat de prevenció dels problemes i el desenvolupament integral de la persona.  Al contrari del model clínic, desenvolupa els seus objectius seguint els principis de treball conjunt i col·laboratiu (combinació diferenciada de rols i funcions complementàries) on l’estratègia de suport opera més sobre la idea de “treballar amb” els professors i les escoles.  La capacitat de prendre decisions es compartida entre el professorat i el suport extern.

“Un programa és un conjunt d’accions sistemàtiques, cuidadosament planificades, orientades a unes metes com a resposta a les necessitats educatives dels alumnes, pares i professors d’un centre” (Rodríguez Espinar et al., 1993:233).

3. Model de consulta: 

 Centrat en l’assessorament a mediadors que porten a la pràctica programes d’orientació conjuntament.

El marc de referència és la consulta col·laborativa entre dos professionals (l’orientador i un altre professional), establint-se una forma d’intervenció indirecta (Caplan, 1970).

Resumint