L'Assessor Psicopedagògic com a professional estratègic

3. L’ASSESSOR PSICOPEDAGÒGIC COM A PROFESSIONAL ESTRATÈGIC

Donat que cada situació és única i determinada (sotmesa a diferents variants a les que ens hem d’adaptar), l’assessor, ha de possar en joc un ampli ventall de coneixements psicopedagògics (atenent la situació, anticipant les possibles conseqüències, cuidant la relació amb els diferents implicats...) i competències professionals que P. Perrenoud (2004, p.11) defineix com “la capacitat de movilitzar variats recursos cognitius per fer front a diferents situacions” tot movilitzant i integrant diferents recursos (coneixements, habilitats i actituds) a través d’esquemes de coneixement (que es creen amb la formació i amb la pràctica quotidiana) que permetin determinar i realitzar una acció relativament adaptada a la situació.

Els tres grans grups de competències que han d’atendre són: les relacionades sobre allò que s’assessora (coneixements i habilitats relacionades amb els continguts de l’assessorament), les que es refereixen al procés interactiu de l’assessorament (Miles, Saxl i Lieberman, 1988; Hernàndez, 1992; Rodríguez, 1996; Idol, 1990) i les que fan referència a la revisió i millora contínua de la pròpia actuació professional (Perrenoud,2004; Solé,2005; Luque, 2005; Roca, 2005).

I la seva tasca professional vindrà condicionada per: a QUI s’orienta (actors) i sobre QUÈ s’orienta (la demanda), èssent aquests dos els que defineixen el context d’assessorament i les estratègies a emprar.

En el meu cas, seguint el context d’assessorament prototípic, els actors són la Comunitat Escolar i la demanda les seves necessitats, per tant, la tasca de l’assessor és la orientació escolar. 

L’assessor com a profesisonal estratègic a de ser capaç d’aproximar-se als aspectes relacionals i pragmàtics de la tasca psicopedagògica, per això és fonamental el vincle d’interacció que es construeix entre les diferents parts implicades, analitzant i comprenent els microsistemes que estan interconnectats i que intervenen en l’aprenentatge. 

Amb aquesta idea, en el S.I. Badalona, l’assessor (que té un paper cabdal i va de la mà amb  l’equip directiu) detecta o reb la demanda, l’analitza, planteja la situació i proposa una alternativa d’intervenció, la Cap d’estudis i el Coordinador Pedagògic ho valoren i en equip multidisciplinari, reflexionen i consensuen respostes i intervencions educatives eficaç i personalitzades per millorar els resultats acadèmics de l’alumnat (tenint especial cura de l’alumnat amb NEE), millorar la cohesió social i la convivència, aprofitar les possibilitats que ofereix l’entorn, potenciar el treball en equip del professorat afavorint la implementació de nous projectes educatius. 

En aquest sentit, el plà estratègic que segueixen és:

1. Demanda Inicial: Del docent o membre de la comunitat, que detecti qualsevol aspecte que necessiti una millora (alumne, grup amb unes dificultats o necessitats concretes...)

2. Recerca d’informació: Observació directa i entrevistes (alumne, tutor, mestres que interactuen i families) i proves estandaritzades, quan escauen (en funció de la tipologia de la demanda).

3. Redacció d’un informe intern: Amb el que facilita a direcció i/o EAP la informació detallada de l’alumne i el context. Tot l’equip de professionals determinen les estratègies i mesures  per donar resposta.

4. Elaboració i execució del plà: Atenent l’alumne, la familia, i els suports interns i externs dels que es disposa.

5. Seguiment i Avaluació: seguiment rigurós amb l’alumne, el tutor i professisonals involucrats.