Caracteristiques i assessorament en l'Educació Formal

Un cop explicat el centre i havent fet un diagnòstic del barri i la tipologia de families i alumnat que conté (com heu pogut observar en l'entrada anterior), puc començara entrar en matèria, bastint-me de les activitats proposades en la PAC1 d’aquesta assignatura, per tal de fer una aproximació a la concreció de les funcions específiques del psicopedagog, les seves competències..., en aquest context fins a concretar les que fa en el S.I. Badalona.

1.     Característiques de l’assessorament en l’educació formal

2.     Unitat d’un model d’anàlisi del context d’intervenció

3.     L’assessor psicopedagògic com a profesisonal estratègic

4.     Definició de la figura del psicopedagog/orientador al S.I. Badalona

1. CARACTERÍSTIQUES DE L’ASSESSORAMENT EN EDUCACIO FORMAL:

L’objectiu sempre serà aconseguir millorar el rendiment dels alumnes, és a dir, que l’alumnat rendeixi al màxim, en funció de les seves possibilitats i que avanci acadèmicament, orientant-lo per confegir un projecte de vida que esdevingui funcional i significatiu a les seves capacitats i interessos, per tal que s’integri exitosament en societat i es pugui garantir una qualitat de vida óptima.  Per aconseguir-ho caldrà establir uns vincles de reciprocitat i co-responsabilitat entre el centre i tots els seus recursos (materials, humans i econòmics), l’alumnat, les famílies i la comunitat en un entorn multidiciplinar on la comunicació, el respecte i la tolerància primin per damunt de tot centrant-se en l’atenció a la diversitat (seguiment i valoració dels PI...), oferint quan escaigui orientació i assessorament, exploració i diagnòstic psicològic, entrevistes continues amb els Serveis Externs: Serveis Socials, CSMIJ, CASSIR, EAP, EAIA, pediatres..., reunions i forums paulatins amb l’alumnat i families per atendre possibles problemes en l’aprenentatge i/o personalitat i conducta.

Per tant, en aquest context d’assessorament i en termes generals, les competències psicopedagògiques tenen la seva raó de ser en l’análisi, la planificació i el desenvolupament dels processos educatius. Així doncs, en el context d’assessorament i àmbits de treball del psicopedagog (que normalment extrapol·la les seves funcions més enllà dels murs institucionals) els podem trobem allà on es desenvolupin els procesos educatius tals com:

2. UNITAT D’UN MODEL D’ANÀLISI DEL CONTEXT D’INTERVENCIÓ

Dins del context de les pràctiques, el model d’anàlisi que utilitza és un model constructivista, on tal com indica Solé: “no es centra només en l’estudi del contingut de les intervencions, sinó en la comprensió i l’anàlisi de la construcció del context relacional de la intervenció”.  Es segueixen diferents técniques en funció dels objectius que es volen assolir, conductistes, cognitivistes, sistèmiques des de la perspectiva de caire més analista (sobretot en la teràpia familiar ja que posa en relleu la importància dels rols que juga cada familiar), condicionant, així les seves actuacions.

Els models teòrics, que constitueix els fonaments sobre els quals s’assenten els models bàsics d’intervenció permeten dissenyar la pràctica de l’Orientació Psicopedagògica en qualsevol sistema educatiu i serveixen de guia per a l’acció (Àlvarez i Bsiquerra, 1996). Segons Bisquerra (2001) en el seu llibre Models d’Orientació i intervenció psicopedagògica distingim tres models bàsics d’orientació psicopedagògica:

1. Model clínic (Counseling) d’atenció individualitzada:

Centrat en l’atenció individualitzada, on la técnica primordial és l’entrevista personal.
Intervenció especialitzada, on l’orientador assumeix la màxima responabilitat en el procés de relació.
L’estratègia de suport opera més sobre la idea “d’intervenció” sobre l’alumne/problema i se li suposa més capacitat amb l’extern a l’hora de decidir.


2. Model de programes:

Centrat en el camp preventiu i correctiu amb la finalitat de prevenció dels problemes i el desenvolupament integral de la persona.  Al contrari del model clínic, desenvolupa els seus objectius seguint els principis de treball conjunt i col·laboratiu (combinació diferenciada de rols i funcions complementàries) on l’estratègia de suport opera més sobre la idea de “treballar amb” els professors i les escoles.  La capacitat de prendre decisions es compartida entre el professorat i el suport extern.

“Un programa és un conjunt d’accions sistemàtiques, cuidadosament planificades, orientades a unes metes com a resposta a les necessitats educatives dels alumnes, pares i professors d’un centre” (Rodríguez Espinar et al., 1993:233).

3. Model de consulta: 

 Centrat en l’assessorament a mediadors que porten a la pràctica programes d’orientació conjuntament.
El marc de referència és la consulta col·laborativa entre dos professionals (l’orientador i un altre professional), establint-se una forma d’intervenció indirecta (Caplan, 1970).

Resumint

3. L’ASSESSOR PSICOPEDAGÒGIC COM A PROFESSIONAL ESTRATÈGIC

Donat que cada situació és única i determinada (sotmesa a diferents variants a les que ens hem d’adaptar), l’assessor, ha de possar en joc un ampli ventall de coneixements psicopedagògics (atenent la situació, anticipant les possibles conseqüències, cuidant la relació amb els diferents implicats...) i competències professionals que P. Perrenoud (2004, p.11) defineix com “la capacitat de movilitzar variats recursos cognitius per fer front a diferents situacions” tot movilitzant i integrant diferents recursos (coneixements, habilitats i actituds) a través d’esquemes de coneixement (que es creen amb la formació i amb la pràctica quotidiana) que permetin determinar i realitzar una acció relativament adaptada a la situació.

Els tres grans grups de competències que han d’atendre són: les relacionades sobre allò que s’assessora (coneixements i habilitats relacionades amb els continguts de l’assessorament), les que es refereixen al procés interactiu de l’assessorament (Miles, Saxl i Lieberman, 1988; Hernàndez, 1992; Rodríguez, 1996; Idol, 1990) i les que fan referència a la revisió i millora contínua de la pròpia actuació professional (Perrenoud,2004; Solé,2005; Luque, 2005; Roca, 2005).

I la seva tasca professional vindrà condicionada per: a QUI s’orienta (actors) i sobre QUÈ s’orienta (la demanda), èssent aquests dos els que defineixen el context d’assessorament i les estratègies a emprar.

En el meu cas, seguint el context d’assessorament prototípic, els actors són la Comunitat Escolar i la demanda les seves necessitats, per tant, la tasca de l’assessor és la orientació escolar. 

L’assessor com a profesisonal estratègic a de ser capaç d’aproximar-se als aspectes relacionals i pragmàtics de la tasca psicopedagògica, per això és fonamental el vincle d’interacció que es construeix entre les diferents parts implicades, analitzant i comprenent els microsistemes que estan interconnectats i que intervenen en l’aprenentatge. 
Amb aquesta idea, en el S.I. Badalona, l’assessor (que té un paper cabdal i va de la mà amb  l’equip directiu) detecta o reb la demanda, l’analitza, planteja la situació i proposa una alternativa d’intervenció, la Cap d’estudis i el Coordinador Pedagògic ho valoren i en equip multidisciplinari, reflexionen i consensuen respostes i intervencions educatives eficaç i personalitzades per millorar els resultats acadèmics de l’alumnat (tenint especial cura de l’alumnat amb NEE), millorar la cohesió social i la convivència, aprofitar les possibilitats que ofereix l’entorn, potenciar el treball en equip del professorat afavorint la implementació de nous projectes educatius. 

En aquest sentit, el plà estratègic que segueixen és:

1. Demanda Inicial: Del docent o membre de la comunitat, que detecti qualsevol aspecte que necessiti una millora (alumne, grup amb unes dificultats o necessitats concretes...)

2. Recerca d’informació: Observació directa i entrevistes (alumne, tutor, mestres que interactuen i families) i proves estandaritzades, quan escauen (en funció de la tipologia de la demanda).

3. Redacció d’un informe intern: Amb el que facilita a direcció i/o EAP la informació detallada de l’alumne i el context. Tot l’equip de professionals determinen les estratègies i mesures  per donar resposta.

4. Elaboració i execució del plà: Atenent l’alumne, la familia, i els suports interns i externs dels que es disposa.

5. Seguiment i Avaluació: seguiment rigurós amb l’alumne, el tutor i professisonals involucrats.

4. DEFINICIÓ DE LA FIGURA DEL PSICOPEDAGOG AL S.I. BADALONA

Donada la variabilitat i complexitat de tasques i funcions que realitza, he considerat oportú englobar-les en una taula per afavorir la comprensió de les mateixes.  Com podreu comprovar, el meu tutor, extrapol·la amb escreix, la seva missió i finalitats, donat que ha d’intervenir més enllà de la pròpia Orientació professional de l’alumnat de 3r i 4t de la ESO.

Descripció del Context

(Teoria ecologica de Bronfenbrenner, 1987)

Per poder fer un practicum efectiu i significatiu tant per mi com pel centre, he de conèixer el context en tota la seva globalitat i complexitat, és a dir, la comunitat on està inserit el centre (l’entorn), la tipologia de famílies, el context escolar i l’alumnat que conté (tal i com he aprés al llarg de la meva llicenciatura i que considero bàsic i necessàri) ja que sols així, podré sensibilitzar i empatitzar amb els habitants, i obtindrè una idea global que m'ajudarà a focalitzar i prioritzar les meves intervencions, contribuint, així, a la millora.

En aquest sentit, les activitats de la PAC1 del Practicum, m’han ajudat, ja que he pogut sintetitzar la informació d’anàlisi del context per anar delimitant i concretant les funcions específiques del psicopedagog (que comentaré més endavant). Però com en aquesta segona PAC se’m brinda l’ocasió d’aquest blog-diari, ho aprofitaré per endinsar-me una mica més i ampliar tota la informació.

Començaré fent una breu diagnòsi comunitària del barri on s’ubica el centre, a continuació parlaré de la població que l’habita (families de l’alumnat del centre) i us comentaré a trets generals com funciona el centre i com atén a l’alumnat que té.

1. DIAGNÒSI COMUNITARI DE LA SALUT-LLEFIÀ

Actualment el S.I. Badalona està ubicat en el barri de la Salut-Llefià de Badalona, que tot i que no presenta una gran extensió territorial, englova la convivència del 29% de la població total de Badalona.

Aquests barris provenen de l’autoconstrucció dels anys 50, barris amb una història de gran lluita social, amb una geografia complexa, carrers amb pujades força elevades i sobretot, amb bastantes barreres arquitectòniques i estan fortament marcats per canvis importants al llarg del temps: l’arribada de la immigració de regions d’Espanya als anys 50, on es comença a construir el barri de manera precària i en els darrers anys, l’onada migratòria provinent de diferents llocs del món i les constants modificacions urbanístiques.

Arrel de la demanda de les entitats de la zona que reclamen un Plà de Xoc, l’any 2002 es va implantar el Plà de Desenvolupament Comunitari de La Salut-Llefia (PDC), promogut pel Departament de Serveis Socials i Salut (l’antic Departament de Benestar Social) amb la col·laboració d’un alt volum d’agents (entitats, veïns, serveis, programes...) amb espais creats per traspasar informació amb la Regidora del Districte i altres departaments i regidories de l’Ajuntament de Badalona).

Què són els PDC:

Són una estratègia d’intervenció socials que serveix per:

•   Activar les relacions socials de cooperació i consens.
•  Conduir conjuntament accions (a nivell de ciutadans, tècnics i gestors).
• Construir projectes comuns a partir d’un diagnòstic, disseny i projecte de millora, execució i avaluació (tal i com vam poder comprovar en l’assignatura d’Avaluació de programes, centre i professors del programa de la UOC).

Amb l’Objectiu de:

• Sentiment de pertinença (identificació amb el pròpi barri per iniciar una acció/transformació)
•  Cohesió social (sentiment comunitari quantitatiu i qualitatiu)
• Igualtat d’oportunitats (implicació de tots els col·lectius poblacionals del territori)
• Transformació Social (noves formes de fer i relacionar-se per construir un nou entorn)

Comissions que hi ha en l’actualitat:

Actualment hi ha quatre comissions en funcionament formada per entitats, veïns i tècnics municipals:

-       Comissió de la dona

-       Comissió de convivència

-       Comissió de gent gran

-      Comissió de la Infància i Joventut, compartida amb el Plà Educatiu d’Entorn (PEE) que es va implantar al barri l’any 2005 a partir de la signatura del primer conveni de col·laboració (acompanyat d’una addenda econòmica que contempla un ampli presupost) entre el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Badalona.

Què es el Plà Educatiu d’Entorn (PEE):

El Plans Educatius d’Entorn (PEE) són una iniciativa oberta  i innovadora de cooperació educativa entre el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i els Ajuntaments, en aquest cas l’Ajuntament de Badalona amb la col·laboració d’altres departaments i plans municipals: Acció Cultural, Serveis Socials, Dona i Gent Gran, Pla de Desenvolupament Comunitari... Comptem amb la participació dels centres educatius i de diverses entitats socioeducatives de la ciutat. Tenen com a objectiu aconseguir l’èxit educatiu de tot l’alumnat i contribuir a la cohesió social mitjançant l’equitat, l’educació intercultural, el foment de la convivència i l’ús de la llengua catalana.

Els PEE són una proposta educativa que pretén donar resposta integrada i comunitària a les múltiples necessitats educatives de la nostra societat. Coordinen i dinamitzen l’acció educativa en els diferents àmbits de la vida incidint, especialment, en els infants i els joves (especialment en l’horari no lectiu).

S’adrecen a tota la comunitat educativa (infants, joves, famílies, etc), fent una especial incidència als sectors socials més desafavorits. Concretament s’ha implementat als barris de Llefià i La Salut, de La Pau i de Badalona Sud, en aquest cas, gestionat des del Consorci Badalona Sud. Es desenvolupen, durant tot el curs, com a programes transversals, a través dels eixos d’intervenció següents:

•  Reforç escolar i estudis assistits

• Treball amb famílies
• Activitats esportives i de lleure
• Foment d’activitats relacionades amb la dinamització lectora
• Foment d’activitats d’Aprenentatge i Serveis

El fet que el conveni anés acompanyat d’una àmplia dotació econòmica va facilitar una acceptació ràpida a l’entorn per part dels agents implicats, permetent donar resposta a moltes necessitats detectades en el món educatiu. Així que concretament, a Badalona, s’implementa amb els següents eixos d’intervenció:

• Incrementar l’èxit educatiu
• Contribuir a millorar les condicions d’escolarització
•  Potenciar l’equitat i la participació en el marc d’una educació inclusiva per reduir desigualtats.
•  Millorar la prèsencia i l’ús social de la llengua catalana com a llengua comuna i de cohesió, en un marc de respecte i valoració de la diversitat lingüística
•  Potenciar els espais de convivència i el compromís cívic
•  Potenciar l’educació en el lleure
• Potenciar el treball i l’aprenentatge en xarxa de tots els agents que operen en el territori.
• Promoure la sostenibilitat de les actuacions

Equipaments i serveis repartits pel territori:

Podem observar que, tot i que espodria millorar en molts aspectes, el territori dona resposta positiva a nivell d’educació i cultura, per tant, l’oferta educativa és suficient per a la població existent.

Clica si vols saber què és el Punt Omnia.

Tot i que existeixen equipaments i serveis al districte i a la ciutat, no són suficients per donar resposta a totes les necessitats actuals quedant desatesos principalment els col·lectius més desfavorits: els que presenten situacions multiproblemàtiques i els exclosos (que es van cronificant, sobretot els joves sense formació ni experiència laboral).
En aquest context queda desatesa tota la tasca preventiva.

Malgrat que es compta amb el recurs del casal Cívic de Llefià i  programes i activitats de diferents entitats del territori, resta un gran buit de treball amb els joves. Hi ha una gran mancança per l’oci i el lleure ja que manquen espais verds i sobretot activitats i espais per a joves.

2. LA POBLACIÓ MÉS VULNERABLE I AMB RISC D’EXCLUSIÓ SOCIAL

En aquest districte viu i conviu el 29% de la població total de Badalona.  En qüestió de 12 anys, la població s’ha més que triplicat (s’ha passat d’uns 18.000 habitants l’any 2001 a uns 65.000 habitants en l’actualitat, segons dades del Padró de l’Ajuntament de Badalona).

Si tenint en compte els següents  indicadors socials de la zona:

La situació actual i a curt plaç d’aquests ciutadans, comença a ser preocupant, sobretot d’aquells que abans del context de “crisi” ja representaven risc d’exclusió social.  Barris de treballdors, on la vulnerabilitat i l’exclusió ja eren presents en una situació de bonança econòmica, en aquest context de crisi s’aguditza, esdevenint un barri on trobem molts aturats de llarga durada, sense accés a cap prestació ni possibilitats de treballar en l’economia submergida.  S’està arribant a casos en que no està garantitzada la manutenció bàsica, que seria un mínim bàsic.

A banda dels índexs d’atur, la població està poc formada, amb moltes mancaces personals, socials, formatives... amb pocs o nuls recursos econòmics.  Des de l’SBAS (Equip Bàsic d’Atenció Social, on la demanda més común són ajuts econòmics i de vivenda propiciats pels desnonaments habituals i la precarietat dels habitatges) es detecten cada dia noves situacions de necessitats més urgents i van “apagant focs”, dificultant les actuacions per afavorir un bon treball educatiu i d’acompanyament a les famílies com caldria, desantenent la prevenció als més petits (el nivell de famílies multiproblemàtiques va en augment).  Les families de la zona, en molts casos subsisteixen gràcies a l’ajuda que reben de la gent gran de la família, tant repartint els escasos recursos econòmics com tenint cura dels néts.

Cada cop la barrera entre el col·lectiu exclòs (amb pocs o inexistents recursos) i la resta de la població esdevé més gran i tot i les necessitats que es presenten és molt difícil poder donar una resposta eficient i ràpida que ajudi a resoldre-ho.

3. CONTEXT ESCOLAR

La Secció d’Institut (S.I.) de Badalona és una institució escolar de caràcter públic, creada a partir de la resolució de 2 de novembre de 1998 (DOGC núm.2497) adscrita a l’Institut d’Educació Secundària Enric Borràs, com a conseqüència de la manca de places públiques en el barri.  Actualment, ofereix estudis reglats d’Educació Secundària Obligatòria (8 Unitats) i una Unitat de Suport a l’Escolarització Especial (USEE).  Cada any escolar el centre acull una mitjana de 240 alumnes, dels quals, donada l’onada migratòria dels darrers anys al barri de la Salut de Badalona un 70% és d’origen forani, especialment de procedència asiàtica (Xina, Pakistan, Bangladesh) i Amèrica Llatina.

Organigrama:
Equip directiu:  Director, Cap d’Estudis, Coordinador Pedagògic i Secretaria.
Cap del Departament d'Orientació Professional (DOP)
Claustre: personal docent (25 professors/res) i personal no docent (auxiliar administrativa, dues conserges, un educador i una vetlladora). 

És força estable (faciliten l’organització d’una estructura sòlida, funcional i eficaç), amb experiencia dilatada i bon coneixement del funcionament del centre (5 definitius, elevat percentatge en comissió de serveis que renoven voluntàriament i algun interí), per tant, la planificació a llarg termini és habitual en la gestió del centre i els mecanismes de millora es fan a partir de resultats consolidats curs rere curs.  L’evident relleu generacional de professorat jove que està canviant progressivament el perfil de la plantilla incorpora  un dinamisme que es compagina de forma positiva amb l’experiència general.

Gestió institucional:

Es coordinen amb: 
- Centres i escoles de l’entorn i es potencia la relació amb instituts d’altres països.
- Institucions ciutadanes (Ajuntament, Consell Escolar Municipal...).
- Serveis Socials del municipi en cas d’absentisme de l’alumnat i/o en qualsevol altre cas que preveu la Llei de protecció del menor.

Instal·lacions i espais:

Es conserven i rentabilitzen al màxim els espais i equips comuns (biblioteca, laboratoris, taller, gimnàs, sala multiusos, aula d’informàtica...)

Es nodreix bàsicament dels recursos econòmics: del Departament d’Ensenyament. El centre compta amb l’ajuda de les famílies i de l’AMPA, fons que es destinen a activitats culturals per l’alumnat: Jornades culturals, Diada de Sant Jordi, Premi J.M.Moragues a l’esforç, festa de graduació de 4t...

Recursos de l’entorn:

La sala d’actes del Centre Cívic La Salut (propietat de l’Ajuntament de Badalona) per tal de portar a terme amb dignitat diferents actes de la Comunitat educativa.  Així mateix, el centre comparteix gimnàs, pati i menjador amb l’escola de primària Alexandre Galí.

Trets d’identitat:

Confessionalitat: com a centre públic i en el marc del que prescriu la igualtat de drets de tots els ciutadans davant l’Administració de l’Estat (central i autonòmica) es declara aconfessional.

Pluralisme i valors democràtics: l’educació s’orienta cap a la recerca de tots els aspectes que fomentin una educació per a la igualtat i la no discriminació per raons de sexe (coeducació), ètnia, religió, grup social, nacionalitat, capacitats físiques i psíquiques, tot promovent els valors que s’entenen com universalment desitjables: justícia, llibertat, benevolència, tolerància, respecte i participació.

Identitat cultural: es dona a conèixer la idiosincràcia catalana despertant el respecte i l’estima des d’una perpectiva humanística universal, potenciant contactes freqüents amb el medi i donant a conèixer a l’alumnat la realitat lingüística, cultural, històrica i geogràfica que configura el país on viu (l’institut col·labora amb institucions i entitats de la ciutat en diferents tipus d’activitats, integrant-se en la comunitat i format-ne part).

Educació del medi ambient: La comunitat educativa vetlla per l’estima i conservació del medi ambient, per això s’educa amb la intenció que s’adquireixi consciència i es valori la preservació del seu entorn amb activitats individuals i col·lectives (conferències, matèries optatives, tractament transversal de l’educació pel consum, la salut, la seguretat vial...) tot responsabilitzant l’alumant de la resolució dels problemes ambientals presents i futurs.

Educació per la salut: es vetlla perque l’alumnat adquireixi estils de vida saludables (s’aporta infomació i s’estimulen conductes de prevenció davant els riscos més greus i freqüents per la salut individual i col·lectiva).

Tractament de les lengües:

La llengua vehicular és la llengua catalana, tant a nivell oral com escrit, en tots els òrgans i àmbits de la comunitat educativa (alumnat, professorat, pares i mares, personal de serveis i administració).  Es proporciona una adequada competència lingüística en català i castella, alhora que es garanteix el coneixement i l’ús bàsic de l’anglés i, per l’alumnat que ho desitgi també del francés.  Tenen un Plà lector de 30 min. diaris a l'aula ordinària i en silenci (els que no presenten dificultats) i els que en presenten ho fan en veu alta, treballant molt la comprensió, en petit grup i diferents nivells. 

Línia pedagògica:

Deixar enrera les rises que aquesta vinyeta us hagin evocat... 

No... les coses no van així... ja que... 

"Tots som Genis.  Però si jutgem a un peix per la seva capacitat de pujar un arbre 

estarà tota la vida creient que és un estúpid!  A. Einstein.

I l'Institut ho té molt clar, ja que des del respecte a la llibertat de càtedra i a les atribucions que cada departament té legalment assignades, es procurà que la línia metodològica estigui presidida per l’Atenció a la diversitat (respectant els diferents ritmes d’aprenentatge dins de les possibilitats que permetin els recursos humans i materials concedits al centre).

La Comissió d’atenció a la Diversitat (CAD) es reuneix cada 15 dies (director/a, professional de l’orientació, psicopedagog de l’EAP, asistent social i inspector/a) i un Grup de Treball Multidisciplinari (GTM) es reuneixen un cop per trimestre (especialistes externs, coordinadora de la USEE, cordinadora d’EE, directora i Serveis socials amb la finalitat fer un seguiment en els casos que necessiten un caire més multidiciplinar.  Com el claustre és força estable amb experiència i coneixement del funcionament del centre, per tant, la planificació a llarg termini és habitual en la gestió del centre i els mecanismes de millora es fan a partir de resultats consolidats curs rere curs. Prioritzen les vies de comunicació interna i externa, per això es coordinen amb:
- Centres i escoles de l’entorn (per afavorir el traspas d’informació)
- Serveis socials del municipi en cas d’absentisme de l’alumnat i/o en qualsevol altre cas que preveu    la Llei de protecció del menor
- És potencia la relació amb instituts d’altres països i institucions ciutadanes.  
 Les mesures d'atenció a la diversitat adoptades són:

D'acord amb al PEC i per afavorir el desenvolupament integral de l'alumnat ha elaborat un seguit de projectes:

Donat que l’horari lectiu és de 8:00h a 14:30h,  el centre roman obert per les tardes, per afavorir que l’alumnat tingui un lloc per estar, conviure, gaudir i aprendre fora de l’horari lectiu: