DESCRIPCIÓ DEL TREBALL

Un cop explicat el centre i havent fet un diagnòstic del barri i la tipologia de families i alumnat que conté (com heu pogut observar en l'entrada anterior), puc començara entrar en matèria, bastint-me de les activitats proposades en la PAC1 d’aquesta assignatura, per tal de fer una aproximació a la concreció de les funcions específiques del psicopedagog, les seves competències..., en aquest context fins a concretar les que fa en el S.I. Badalona.

1.     Característiques de l’assessorament en l’educació formal

2.     Unitat d’un model d’anàlisi del context d’intervenció

3.     L’assessor psicopedagògic com a profesisonal estratègic

4.     Definició de la figura del psicopedagog/orientador al S.I. Badalona

1. CARACTERÍSTIQUES DE L’ASSESSORAMENT EN EDUCACIO FORMAL:

L’objectiu sempre serà aconseguir millorar el rendiment dels alumnes, és a dir, que l’alumnat rendeixi al màxim, en funció de les seves possibilitats i que avanci acadèmicament, orientant-lo per confegir un projecte de vida que esdevingui funcional i significatiu a les seves capacitats i interessos, per tal que s’integri exitosament en societat i es pugui garantir una qualitat de vida óptima.  Per aconseguir-ho caldrà establir uns vincles de reciprocitat i co-responsabilitat entre el centre i tots els seus recursos (materials, humans i econòmics), l’alumnat, les famílies i la comunitat en un entorn multidiciplinar on la comunicació, el respecte i la tolerància primin per damunt de tot centrant-se en l’atenció a la diversitat (seguiment i valoració dels PI...), oferint quan escaigui orientació i assessorament, exploració i diagnòstic psicològic, entrevistes continues amb els Serveis Externs: Serveis Socials, CSMIJ, CASSIR, EAP, EAIA, pediatres..., reunions i forums paulatins amb l’alumnat i families per atendre possibles problemes en l’aprenentatge i/o personalitat i conducta.

Per tant, en aquest context d’assessorament i en termes generals, les competències psicopedagògiques tenen la seva raó de ser en l’análisi, la planificació i el desenvolupament dels processos educatius. Així doncs, en el context d’assessorament i àmbits de treball del psicopedagog (que normalment extrapol·la les seves funcions més enllà dels murs institucionals) els podem trobem allà on es desenvolupin els procesos educatius tals com:

2. UNITAT D’UN MODEL D’ANÀLISI DEL CONTEXT D’INTERVENCIÓ

Dins del context de les pràctiques, el model d’anàlisi que utilitza és un model constructivista, on tal com indica Solé: “no es centra només en l’estudi del contingut de les intervencions, sinó en la comprensió i l’anàlisi de la construcció del context relacional de la intervenció”.  Es segueixen diferents técniques en funció dels objectius que es volen assolir, conductistes, cognitivistes, sistèmiques des de la perspectiva de caire més analista (sobretot en la teràpia familiar ja que posa en relleu la importància dels rols que juga cada familiar), condicionant, així les seves actuacions.

Els models teòrics, que constitueix els fonaments sobre els quals s’assenten els models bàsics d’intervenció permeten dissenyar la pràctica de l’Orientació Psicopedagògica en qualsevol sistema educatiu i serveixen de guia per a l’acció (Àlvarez i Bsiquerra, 1996). Segons Bisquerra (2001) en el seu llibre Models d’Orientació i intervenció psicopedagògica distingim tres models bàsics d’orientació psicopedagògica:

1. Model clínic (Counseling) d’atenció individualitzada:

Centrat en l’atenció individualitzada, on la técnica primordial és l’entrevista personal.

Intervenció especialitzada, on l’orientador assumeix la màxima responabilitat en el procés de relació.

L’estratègia de suport opera més sobre la idea “d’intervenció” sobre l’alumne/problema i se li suposa més capacitat amb l’extern a l’hora de decidir.

2. Model de programes:

Centrat en el camp preventiu i correctiu amb la finalitat de prevenció dels problemes i el desenvolupament integral de la persona.  Al contrari del model clínic, desenvolupa els seus objectius seguint els principis de treball conjunt i col·laboratiu (combinació diferenciada de rols i funcions complementàries) on l’estratègia de suport opera més sobre la idea de “treballar amb” els professors i les escoles.  La capacitat de prendre decisions es compartida entre el professorat i el suport extern.

“Un programa és un conjunt d’accions sistemàtiques, cuidadosament planificades, orientades a unes metes com a resposta a les necessitats educatives dels alumnes, pares i professors d’un centre” (Rodríguez Espinar et al., 1993:233).

3. Model de consulta: 

 Centrat en l’assessorament a mediadors que porten a la pràctica programes d’orientació conjuntament.

El marc de referència és la consulta col·laborativa entre dos professionals (l’orientador i un altre professional), establint-se una forma d’intervenció indirecta (Caplan, 1970).

Resumint

3. L’ASSESSOR PSICOPEDAGÒGIC COM A PROFESSIONAL ESTRATÈGIC

Donat que cada situació és única i determinada (sotmesa a diferents variants a les que ens hem d’adaptar), l’assessor, ha de possar en joc un ampli ventall de coneixements psicopedagògics (atenent la situació, anticipant les possibles conseqüències, cuidant la relació amb els diferents implicats...) i competències professionals que P. Perrenoud (2004, p.11) defineix com “la capacitat de movilitzar variats recursos cognitius per fer front a diferents situacions” tot movilitzant i integrant diferents recursos (coneixements, habilitats i actituds) a través d’esquemes de coneixement (que es creen amb la formació i amb la pràctica quotidiana) que permetin determinar i realitzar una acció relativament adaptada a la situació.

Els tres grans grups de competències que han d’atendre són: les relacionades sobre allò que s’assessora (coneixements i habilitats relacionades amb els continguts de l’assessorament), les que es refereixen al procés interactiu de l’assessorament (Miles, Saxl i Lieberman, 1988; Hernàndez, 1992; Rodríguez, 1996; Idol, 1990) i les que fan referència a la revisió i millora contínua de la pròpia actuació professional (Perrenoud,2004; Solé,2005; Luque, 2005; Roca, 2005).

I la seva tasca professional vindrà condicionada per: a QUI s’orienta (actors) i sobre QUÈ s’orienta (la demanda), èssent aquests dos els que defineixen el context d’assessorament i les estratègies a emprar.

En el meu cas, seguint el context d’assessorament prototípic, els actors són la Comunitat Escolar i la demanda les seves necessitats, per tant, la tasca de l’assessor és la orientació escolar. 

L’assessor com a profesisonal estratègic a de ser capaç d’aproximar-se als aspectes relacionals i pragmàtics de la tasca psicopedagògica, per això és fonamental el vincle d’interacció que es construeix entre les diferents parts implicades, analitzant i comprenent els microsistemes que estan interconnectats i que intervenen en l’aprenentatge. 

Amb aquesta idea, en el S.I. Badalona, l’assessor (que té un paper cabdal i va de la mà amb  l’equip directiu) detecta o reb la demanda, l’analitza, planteja la situació i proposa una alternativa d’intervenció, la Cap d’estudis i el Coordinador Pedagògic ho valoren i en equip multidisciplinari, reflexionen i consensuen respostes i intervencions educatives eficaç i personalitzades per millorar els resultats acadèmics de l’alumnat (tenint especial cura de l’alumnat amb NEE), millorar la cohesió social i la convivència, aprofitar les possibilitats que ofereix l’entorn, potenciar el treball en equip del professorat afavorint la implementació de nous projectes educatius. 

En aquest sentit, el plà estratègic que segueixen és:

1. Demanda Inicial: Del docent o membre de la comunitat, que detecti qualsevol aspecte que necessiti una millora (alumne, grup amb unes dificultats o necessitats concretes...)

2. Recerca d’informació: Observació directa i entrevistes (alumne, tutor, mestres que interactuen i families) i proves estandaritzades, quan escauen (en funció de la tipologia de la demanda).

3. Redacció d’un informe intern: Amb el que facilita a direcció i/o EAP la informació detallada de l’alumne i el context. Tot l’equip de professionals determinen les estratègies i mesures  per donar resposta.

4. Elaboració i execució del plà: Atenent l’alumne, la familia, i els suports interns i externs dels que es disposa.

5. Seguiment i Avaluació: seguiment rigurós amb l’alumne, el tutor i professisonals involucrats.

4. DEFINICIÓ DE LA FIGURA DEL PSICOPEDAGOG AL S.I. BADALONA

Donada la variabilitat i complexitat de tasques i funcions que realitza, he considerat oportú englobar-les en una taula per afavorir la comprensió de les mateixes.  Com podreu comprovar, el meu tutor, extrapol·la amb escreix, la seva missió i finalitats, donat que ha d’intervenir més enllà de la pròpia Orientació professional de l’alumnat de 3r i 4t de la ESO.