Que
puc dir que encara no hagi dit ja...
En
general estic molt contenta perquè els objectius plantejats al llarg de les
activitats del pràcticum I els he anat assolint satisfactòriament. Des
del primer moment en que vaig dirigir-me al centre de pràctiques, m’han
dirigit, recolçat, facilitat tot el que la meva línia de treball necessitva. M’he
sentit part absolutament integrant del SI Badalona ja que m’han tractat com una
més.
A
grans trets, la primera tasca del del Practicum m’ha servit
per fer una primera aproximació a la realitat on es desenvolupa el
Practicum (un primer anàlisi del context d’intervenció) i per
conèixer i reflexionar sobre la missió, funcions i tasques del psicopedagog,
ajudant-me a extreure suficient informació per entendre la complexitat
de tasques a les que havia d’enfrentar-se cada dia el psicopedagog, en aquest
institut, que he intentat plasmar el màxim clar i gràfic possible en el Blog
del Diari de les meves pràctiques, que s’havia de fer per la segona
tasca (el que esteu veient). Aquest Blog-Diari, m’ha servit
per fer un treball d’observació, anàlisi i reflexió progressiu,
utilitzant-lo com una eina reflexiva i analítica de les meves hores presencials. El
fet d’haver de plasmar tot el treball per a compartir-lo, t’obliga a tenir
idees clares i redactar-les de manera que l’altre pugui entendre-la (o almenys,
així ho he intentat fer jo). No sols hem hagut de plasmar la nostra evolució,
sinó que hem hagut d’organitzar-la de manera que el receptor (tot aquell que el
llegeixi) entengui el sentit del que poses intentant recolçar-lo amb
documentació teòrica que otorgui credibilitat i fiabilitat de les teves
paraules, o com a mínim, estuin d’acord o no, les puguin donar per vàlides.
Com
heu pogut comprovar, al llarg de tot el blog, he anat ampliant la informació
amb diferent material bibliografic, webs interessants, dites... que recolzava
el meu pròpis aprenentatge, reflexió i evolució... i tenint en compte els objectius
que es cercaven, penso que he aconseguit, ja des de l'nici:
-
Desenvolupar i aplicar una perspectiva pròpia sobre les característiques i la
naturalesa de la pràctica professional.
-
Concretar amb la màxima fiabilitat possible les diferents tipologies de
problemes amb els que s’enfrenta cada dia el meu tutor.
-
Plasmar satisfactòriament les fases de tota intervenció psicopedagògica, les
metes plantejades, els recursos utilitzats, les dificultats trobades i tots
aquells aspectes més rellevants de la intervenció, amb un constant ejercici d’autoavaluació
que em servia per retroalimentar-me.
Èssent
fidel a l’enunciat de la PAC, he organitzat el meu blog en diverses
entrades que et dirigeixen directament als temes que puguin
interessar-vos (descripció del context, desenvolupament i aprenentatge en l’adolescència,
els dos casos en els que he intervingut directamen, bibliografia, webgrafia
emprada...), alhora que feia un redactat seguit i complert que podeu trobar en
les pàgines creades a tal efecte, on es poden trobar, com ja
he meniconat, documents, vídeos, imatges, referències a les assignatures de la
llicenciatura... que escauen segons la temàtica tractada.
A
mode de conclusió, com veieu, la darrera entrada i pàgina inclou l’apartat
de conclusions finals, amb la que intento fer una mirada
transversal del Blog-Diari, fent una síntesi que aporti les conclusions del
conjunt de les pràctiques realitzades i alhora una valoració personal (que
intento explicar breument per no repetir tot el que ja vaig dient en el meu
blog).
Potser el
que més m’ha costat ha estat treure’m les ulleres de mestra per
possar-me les de psicopedagoga, però que al final, ho he assolit i amb
escreix. Gràcies al meu esforç, constància, implicació i magnífica guia del
meu tutor del centre he aconseguit adquirir l’habilitat i actitud pròpia de la
tasca professional del psicopedagog, mantenint una actitud oberta i sense
prejudicis. En general, puc afirmar que he integrat els coneixements
que he anat adquirint durant el treball en les diferents assignatures i he
conegut, mitjançant l’observació, l’anàlisi de la pràctica i la meva pròpia pràctica,
el context d’intervenció psicopedagògica a l’hora que desenvolupava una
perspectiva pròpia sobre les característiques de la intervenció en aquest
context.
