viernes, 30 de mayo de 2014

Avaluació



Que puc dir que encara no hagi dit ja...
En general estic molt contenta perquè els objectius plantejats al llarg de les activitats del pràcticum I els he anat assolint satisfactòriament.  Des del primer moment en que vaig dirigir-me al centre de pràctiques, m’han dirigit, recolçat, facilitat tot el que la meva línia de treball necessitva.  M’he sentit part absolutament integrant del SI Badalona ja que m’han tractat com una més.

A grans trets, la primera tasca del del Practicum m’ha servit per fer una primera aproximació a la realitat on es desenvolupa el Practicum  (un primer anàlisi del context d’intervenció) i per conèixer i reflexionar sobre la missió, funcions i tasques del psicopedagog, ajudant-me a  extreure suficient informació per entendre la complexitat de tasques a les que havia d’enfrentar-se cada dia el psicopedagog, en aquest institut, que he intentat plasmar el màxim clar i gràfic possible en el Blog del Diari de les meves pràctiques, que s’havia de fer per la segona tasca (el que esteu veient).  Aquest Blog-Diari, m’ha servit per fer un treball d’observació, anàlisi i reflexió progressiu, utilitzant-lo com una eina reflexiva i analítica de les meves hores presencials.  El fet d’haver de plasmar tot el treball per a compartir-lo, t’obliga a tenir idees clares i redactar-les de manera que l’altre pugui entendre-la (o almenys, així ho he intentat fer jo). No sols hem hagut de plasmar la nostra evolució, sinó que hem hagut d’organitzar-la de manera que el receptor (tot aquell que el llegeixi) entengui el sentit del que poses intentant recolçar-lo amb documentació teòrica que otorgui credibilitat i fiabilitat de les teves paraules, o com a mínim, estuin d’acord o no, les puguin donar per vàlides.

Com heu pogut comprovar, al llarg de tot el blog, he anat ampliant la informació amb diferent material bibliografic, webs interessants, dites... que recolzava el meu pròpis aprenentatge, reflexió i evolució... i tenint en compte els objectius que es cercaven, penso que he aconseguit, ja des de l'nici:
- Desenvolupar i aplicar una perspectiva pròpia sobre les característiques i la naturalesa de la pràctica professional.
- Concretar amb la màxima fiabilitat possible les diferents tipologies de problemes amb els que s’enfrenta cada dia el meu tutor.
- Plasmar satisfactòriament les fases de tota intervenció psicopedagògica, les metes plantejades, els recursos utilitzats, les dificultats trobades i tots aquells aspectes més rellevants de la intervenció, amb un constant ejercici d’autoavaluació que em servia per retroalimentar-me.

Èssent fidel a l’enunciat de la PAC, he organitzat el meu blog en diverses entrades que et dirigeixen directament als temes que puguin interessar-vos (descripció del context, desenvolupament i aprenentatge en l’adolescència, els dos casos en els que he intervingut directamen, bibliografia, webgrafia emprada...), alhora que feia un redactat seguit i complert que podeu trobar en les pàgines creades a tal efecte, on es poden trobar, com ja he meniconat, documents, vídeos, imatges, referències a les assignatures de la llicenciatura... que escauen segons la temàtica tractada.

A mode de conclusió, com veieu, la darrera entrada i pàgina inclou l’apartat de conclusions finals, amb la que intento fer una mirada transversal del Blog-Diari, fent una síntesi que aporti les conclusions del conjunt de les pràctiques realitzades i alhora una valoració personal (que intento explicar breument per no repetir tot el que ja vaig dient en el meu blog).

Potser el que més m’ha costat ha estat treure’m les ulleres de mestra per possar-me les de psicopedagoga, però que al final, ho he assolit i amb escreix. Gràcies al meu esforç, constància, implicació i magnífica guia del meu tutor del centre he aconseguit adquirir l’habilitat i actitud pròpia de la tasca professional del psicopedagog, mantenint una actitud oberta i sense prejudicis.  En general, puc afirmar que he integrat els coneixements que he anat adquirint durant el treball en les diferents assignatures i he conegut, mitjançant l’observació, l’anàlisi de la pràctica i la meva pròpia pràctica, el context d’intervenció psicopedagògica a l’hora que desenvolupava una perspectiva pròpia sobre les característiques de la intervenció en aquest context

sábado, 24 de mayo de 2014

Bibliografia i Webgrafia

Assignatures de la Llicenciatura de Psicopedagogia de la UOC:
- Barrachina, L.A. (Coord.) (2011). Diagnòstic en educació. Barcelona. UOC.
- Beltrán, J., Crespo, R., Nicolau, A., Pascual, J. (2003). Interculturalitat i educació. Barcelona. UOC
- Boada, H., caparrós, A. (2008). Processos psicològics bàsics. Barcelona. UOC
- Cabero, J. (Coord.) (2003). Noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació. Barcelona. UOC.
- Coll, C. (Coord.) (1997). Psicologia de la instrucció. Barcelona. UOC
- Coll, C. Zabala, M. (2001) Disseny, desenvolupament i innovació del currículum. Barcelona. UOC
- Chavarria, X. (2011) Avaluació de programes, centres i professors. Barcelona. UOC.
- Echeita, G. (2000). Educació Especial. Barcelona. UOC
- Echevarría, B.(coord.), martínez, M., Isus, S., Sarasola, L. (2008). Orientació professional. Barcelona. UOC
- Espasa, A., Mayordoma, R., cabrera, N. (Coords). Guia del pràcticum de psicopedagogia. Practicum I i II. Barcelona. UOC.
- Fidalgo, A., Gómez, J., León, O., Montero, I. Mètodes, dissenys i tècniques en investigació psicopedagògica. Barcelona. UOC.
- Giné, C., Mauri, T. (Coord.) (2003). Anàlisi de casos. Barcelona. UOC
- Mateo, J., Vidal MC. (Coord.) (2000). Mètodes d’investigació en educació. Barcelona. UOC
- Monereo, C. (Coord) (2003). Models d’orientació i intervenció psicopedagògica. Barcelona. UOC
- Mauri, T. Monereo, C. i Badia, A. (Coords.)(2004): La pràctica psicopedagògica en educació formal (volum I). Practicum I. i Material a l’aula virtual. Barcelona. UOC
- Pedró, F. (Coord.), Benitítez, M. Blanch, J. (2009) Polítiques educatives, legislació escolar i intervenció psicopedagògica. Barcelona. UOC.
- Perinat, A (Coord.) (2004). Desenvolupament i aprenentatge durant l’edat escolar. Barcelona. UOC
- Pueyo, A. (Coord.) i Navarroa, J. (2001) Psicologia de la personalitat. Barcelona. UOC
- Sánchez, E. (Coord.) (2000). Dificultats d’aprenentatge i intervenció psicopedagògica. Barcelona. UOC
- Siguan, M., Vila, I. (2011). Multilingüisme i educació. Bilingüisme i educació. Barcelona. UOC
- Vila, I. (2008). Entorn social i familiar i intervenció psicopedagògica. Barcelona. UOC
Selecció de la recomanada desde la guia del pràcticum de la UOC:
Orientació psicopedagògica:
- Armas, M. (2007). Prevención e intervención ante problemas de conducta. Estrategia para centros educativos i familias. Educación. Madrid: Wolters Kluwer.
- Monereo, C.; Solé, L. (Coord) (1999). El asesoramiento psicopedagògico: una perspectiva profesional y constructivista. Madrid: Alianza Editorial.
- Sánchez, E.; Ochoa de Alda, I. (1995). Profesores y psicopedagogos. Propuesta para una relación compleja. Aula de innovación educativa,38, (pp 55-77).
- Sanchez, E. (2000). El asesoramiento psicopedagògico: un estudio observacional sobre las dificultades de los psicopedagogos para trabajar con los profesores.  Infancia i aprendizaje, 91, (pp. 55-77)

Necessitats educatives especials:
- Alonso, J. (1992). Motivar en la adolescencia: Teoria, evaluación e intervención. Madrid: Universidad Autònoma.
- Alonso, J. (1992). Motivar para el aprendizaje. Teoria y estrategias. Barcelona: Edebé
- Miranda, A.; Roselló, B.; Soriano, M. (1998). Estudiantes con deficiencias atencionales. Valencia. Promolibro

Assessorament Curricular i metodologia
- Castelló, M.; Monereo, C. (2001). La organización de la enseñanza estratégica en los centros de secundaria. A.C. Monereo (Coord.), Ser estratégico y autónomo aprendiendo (pp.29-40). Barcelona: Graó
- Coll, C.; Barberá, E.; Onrubia, J. (2000). La atención a la diversidad en las prácticas de la evaluación. Infancia i aprendizaje, 90 (pp.111-132).
- Coll, C.; Martin, E.; Onrubia, J. (2001).  La evaluación del aprendizaje: dimensiones psicológicas, pedagógicas y sociales. A.C. Coll, J. Palacios i A. Marchesi (Comp.), Desarrollo psicològico y educación, 2. Psicologia de la educación escolar (pp.549-572). Madrid: Alianza.
- Marchesi Ullastres, A. (2002). Evaluación Educación Secundaria. SM.
- Monereo, C. I Castelló, M. (1997).  Las estrategias de aprendizaje.  Como incorporarlas a la pràctica educativa. Barcelona: Edebé.
- Monereo, C. (Coord) (1998). Instantànies: projectes per atendre a la diversitat educativa. Barcelona: Edicions 62.
- Onrubia, J. I Altres (1998). Criteris psicopedagogics per a l’atenció a la diversitat. Departament d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya. Barcelona.
- Sanchez-cano, M.; Bonals, J. (Coord.) (2007). Manual de asesoramiento psicopedagògico. Crítica y fundamentos. 17. Barcelona: Graó

 
Interculturalitat
-  Aldàmiz-Echevarria, M. I altres (2000).  Com ens ho fem? propostes per educar en la diversitat. 119. Barcelona: Graó
-  Planella, J.; Vilar, J. (2003). L’educació social: Projectes, perspectives i camins. Barcelona: Claret.
Convivència –Mediació escolar
-  Beane, A.l. (2006). Bullying, aulas libres de acoso. Serie educación para la ciudadanía. 225. Barcelona: Graó
-  Torrego, J.C. (Coord.) (2006). Modelo integrado de mejora de la convivencia.  Estrategias de mediación y tratamiento de conflictos. Barcelona: Graó.

Projectes d’innovació escolar
-  Espiral. Educación y tecnologiahttp://www.ciberespiral.org/


Treball amb les families
- Lacasa, p. (2001). Entorno familiar y educación escolar: la intersección de dos escenarios educativos. AC. Coll, J.Palacios i A. Marchesi (Comp.) Desarrollo psicològico y educación 2. Psicologia de la educación escolar (pp.597-622(. Madrid: Alianza Universidad.
- Sanz-Marín, A. (2007). SOS Adolescentes. Madrid: Aguilar.

Altres:
- Alonso, J. (2005). Dificultades en el proceso de asesoramiento. Materiales para pràcticas. Extret de: http://sohs.pbs.uam.es/webjesus/eval_psicopedagogica/dificultades.pdf
- Badia, A., Mauri, T., Monereo, C. (Coord.) (2004). La pràctica psicopedagogica en la educación formal. Barcelona: UOC.
- Coll, C. (1996) Psicopedagogía: confluencia disciplinar y espacio profesional. A: C. Monereo i I. Solé (Coords.), El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista. Madrid: Alianza.
- Coll, C.; Giné, C.; Martín, E. (2011). Passat, present i futur de la intervenció psicopedagògica. Acte de celebració dels 15 anys dels estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC. Barcelona, 19 de febrer. Extret de: https://www.youtube.com/watch?v=1wcmK7w9NSs
- Coma, R. (2005). Técnicas e instrumentos de evaluación psicopedagògica. En: Sánchez Cano, Manuel (coord.); Bonals Picas, Joan (coord.). La evaluación psicopedagògica. Barcelona: Graó, 2005. (p. 45-65).









jueves, 22 de mayo de 2014

Cas 2: Orientació, Couching Educatiu i Emocional



La Motivació és el que t’ajuda a començar. L’hàbit et manté ferm en el teu camí.
Jim Ryun

Contextualització:
Noia de 17 anys.  Va entrar a 1r de la ESO, repeteix 3r (no per manca de capacitats, sinó per motius aliens a ella, podem dir... familiars).  Els pares estan separats i físicament lluny d’ella), però tot i la distància la manipulen constantment.  NO puc donar més dades, però... un panorama molt complicat!
En resum, és una noia molt sentida i visceral, amb un entorn que no l’ajuda a avançar i amb unes mancances importants d’habilitats relacionals (problemes per un ús inadequat de les xarxes socials, poca tolerancia, poca paciencia... però, el que és més important, no aconsegueix trobar el seu camí
Actualment, està fent 4t, a l’aula oberta i encara no sabem si podrà acreditar.

Recollida d’informació
Ja des de la primera setmana del Practicum, vaig estar interessada en aquesta noia.  El meu tutor, em va possar al dia de totes les accions que havien fet amb ella, i que seguien fent. Vaig estar revisant informes mèdics, proves anteriors, expedient... Vaig estar-la observant a l’aula, fora d’ella, per veure el seu tarannà, com interactua, autonomia, resposta davant la frustració, actitud davant la vida... com interactua amb els companys, adults... Vaig parlar amb els mestres, vaig poder estar a la reunió d’avaluació i altres, amb professionals externs (psicòleg,... ) donant-me un coneixement més ampli de la seva sitaució.

En general, el que jo volia era conèixer-la una mica més de primera mà i poder fer una proposta d’actuació amb el meu tutor.

No esmentaré aspectes tan concrets sobre l’avaluació que li he fet (com he fet en el primer cas), ja que donada la urgència i el poc temps que li queda al SI, el que impera és aconseguir que la noia prengui conscència d’on és, qui ès... i que vol fer amb la seva vida.

Per poder intervenir, a part de tota la informació que vaig recopilar, necessitava saber fins a quin punt era ella conscient de la seva situació, quins objectius tenia, que esperava de la vida... per aconseguir ajudar-la a traçar un “projecte de vida” i donat que vaig començar a intervenir, en sessions individuals a finals de març (cada dilluns de 8h a 9:30h), sols tenia un parell de mesos (que descomptant festes sols son 8 sessions) per aconseguir petits canvis conceptuals que l’ajudarien a veure el seu món i món en general, amb unes altres ulleres.

És vital aconseguir el compromís i la confiança de l’alumne.
El fet que l’alumnat del SI Badalona, m’hagi anat veient amb el meu tutor  (un home a qui respecten molt) i direcció, m’ha otorgat credibilitat i fiablitat als seus ulls, així que amb això i el meu tarannà, vaig aconseguir que la noia tingués confiança amb mi i enseguida vam congeniar.

Treball pràctic:
Tenint en compte tot el que he exposat, us suggereixo veure aquest enllaç del programa singulars de Tv3 que va emetre el 24 d’octubre de 2010 ja que sintetitza molt bé el treball pràctic que vaig realitzar:

En el que Patricia Ramirez, Psicòloga, conferenciant i escriptora, ens diu que hem d'escollir de quina forma pensemperquè hi ha una relació directa entre pensaments, emocions i conducta. Si aprenem a canviar la nostra forma de pensar, també sentirem de manera diferent, i actuarem de manera diferent. Cal aprendre a entrenar els nostres pensaments i evitar pensar per sistema en tot el que és negatiu:


També el podeu trobar a: Tv3 a la carta, Patrícia Ramirez. Entrena’t per la vida

Així que, amb tot, l’objectiu que voliem assolir en la intervenció era: ajudar l’alumne a gestionar a l’alumne situacions adverses i aconseguir equilibrar-la emocionalment.


“Malgrat que res canvïi, si jo canvio, tot pot canviar”
Honoré de Balzac

Tot i que molts volem canviar, per què ens és estan difícil?

Després de moltes lectures i reflexions sobre la temàtica, he arribat a la conclusió de que, la majoria, en el tot el nostre procés de creixement (maduratiu, físic, interior...) preferim viure en zones conegudes (tot i que ens facin infeliç) ja que tot i les adversitats, és una zona que coneixem i ens sentim segurs.
Donar un pas a cegues, no és fàcil i realment ens costa sortir del cercle viciós en el que estem per que allò que volem canviar, ens dona algún benefici encobert o secundari.

Reconèixer que tinc por a canviar

Com podem trencar els nostres esquemes i enfrentar-nos a allò desconegut?
Amb massa freqüència, no som conscients de què és el que ens fa por, per tant, la resistència al canvi (que anirà lligada al dol del que deixem enrera) és inconscient, per això, cal primerament reconèixer i prendre consciència la por que produeix el canvi en si, ja que si hem passat tota la vida protegint-nos dels canvis que no ens agraden, com no hem de tenir por de la nostra pròpia transformació interna?

Quan entrem en contacte amb aquesta polaritat o dualitat, és quan podem incidir i ampliar en la nostra àrea d’actuació, o en aquest cas, de l’alumne i fer-li prendre consciència dels beneficis que pots obtenir amb ell (el canvi).

Un Canvi, implica crisi i costa adaptar-s’hi, per això cal un reajustament constant

És cabdal que el canvi surti de nosaltres mateixos (d’aquí la importància de que l’alumne aumeixi la responsabilitat de la seva vida i aconseguim la seva implicació total), ja que si ve imposat o forçat per algú extern (familia, amics, terapeutes...) mai serà un canvi autèntic i molt probablement, quan deixem d’incidir en ella, s’abandonarà.

Personalment, en aquesta línia, m’agrada llegir al Dr. Wayne Dyer (per mencionar a algú, tot i que si algú està interesat, pot demanar-me més referències i les compartiré gustosament o us encoratjo a anar a qualsevol llibreria i donar-vos un tomb per la zona d’autoajuda... podeu trobar coses molt interessants), que ha fet numeroso llibres sobre la temàtica (el pensament conscient): “Tus zonas erroneas”, “El poder de la intención”, “El Cambio”...  D’aquest útltim hi ha un enllaç al youtube d’una pel·licula-documental d’unes 2h de durada, que és molt pràctic i us recomano que mireu:

Dr. Wayne Dyer: "El Cambio"


Els pensaments guien les nostres accions
1. Tot pensament genera una emoció, tota emoció genera una actitud determinada en un moment determinat i desencadena una resposta concreta en els altres... Per tant, si jo puc escollir els meus pensaments... per què no escollir aquells que em fan feliç?
El primer pel que vam obtar va ser treballar l’autoconcepte (ja que considero que és la base), tot lligant l’enllaç de Patricia Ramirez que us he posat abans.  Vam fer unes sessions dirigides a la importància de controlar els pensaments i afirmacions positives (per canviar les vibracions de les seves paraules tot donant la volta a cada limitació que verbalitzava: no sé fer això/seré constant i aprendré a fer això, quan m’enfado, no puc controlar-me/avui somriuré tot el dia... ).  Sembla molt evident, però el tema de les autoinstruccions és molt important, ja que seran les que ens portin al fracas o a l’èxit.
Per exemple: quan un nen petit està jugant a pilota i considerem que no és el lloc o el moment apropiat acostumem a dir: No juguis a pilota! I normalment la resposta és... que segueix jugant a pilota.  Per que no provem a dir-li: ara...que et sembla si pintes una estona?! Veureu que la resposta és, normalment, diferent.
Tot és qüestió de focalització.  En la primera estem confegint una frase contradictoria: NO JUGUIS  A PILOTA! Que porta a la confusió, i en la segona, taxan! Focalitzem en una altra cosa i la conexió del cervell automàticament canvia.
Un altre exemple: quan una persona fa dieta o deixa de fumar, normalment es centra en allò que no pot menjar o en els cigarros que no pot fumar, en lloc d’això, si es focalitzes en el que pot fer, el patiment i l’angoixa no seria el mateix, i per tant l’emoció que sentiriem seria diferent i les nostres accions canviarien.  No puc menjar xocolata, un croisant.../ puc menjar maduixes, cireres... o coses per l’estil.  Proveu-ho i els resultats us sorprendran!
§  Si ens donem instruccions negatives anticipant el fracas, caiem en la profecia autocumplida.
§  Si ens predisposem per allò que dessitjo que passi o que desitjo aconseguir, augmenta la probabilitat de que succeeixi amb èxit.

Pensar és bo, però... en positiu!
Per tant el que cal és:
§  Transformar el pensament dominant en positiu
§  Pensar en allò que hem de fer en lloc de en el que no hem de fer.

Quan verbalitzes i focalitzes l’atenció en allò que t’agrada, modifica el nostres estat anímic i... màgicament.... ho contagiem!
2. Dir: jo controlo els meus pensaments (és curiós, quan verbalitzem alguna cosa, és com si fós més real... no creieu?) i fer una llista oral i escrita de coses que li agradaven a l’alumne.  A mesura que avançava la sessió, l’actitud de l’alumne  es tornava més positiva i ja no es perdia tant en els seus “bucles mentals” de pensaments negatius.  Poc a poc, cal anar trasladant aquests pensaments positius al context escolar i familiars, amb la intenció de trencar les limitacions que el seu ego (fruit de les seves experiències) li autoimposava.  Calia reconduir constantment el seu discurs per trencar la negativitat que l’impregnava i... poc a poc ho vam anar aconseguint. Cada dia, davant del mirall, havia de repetir-se frases en positiu que haviem treballat (sobre ella i el seu entorn) fins assolir que ella mateixa les formules sola (per això va ser necessari ampliar el vocabulari que tenia en positiu amb la meva ajuda, internet, diccionari, amics optimistes...).
Per exemple: M’agrada l’escola.... vaig a intentar, encara que sigui per avui, fer-ho bé! (no sé fer les coses de l’escola)... Tinc un cabell molt bonic, avui estic molt maca, tinc un somriure preciós, avui no m’enfadaré... (amb el que aconseguim que la negativitat que li produeix venir a l’institut, ja canvïi de base).

La vida sols es viu un cop... visquem-la amb intensitat i gaudim-la amb els 5 sentits!!!
3. Cal prendre consciència de que fem cada dia, per adonar-nos de quines coses valuoses ens pasen desapercebudes.  Cal redactar (oral i escrita) el dia a dia de l’alumne per anar incidints en els espais (els buits/espais generen canvis).  En aquest cas, vam treure el cap per la finestra i li vaig preguntar que veia.  El que veiem les dues era molt diferent, ella sols focalitzava l’atenció en llocs on havia tingut experiencies difícils (un centre comercial, el pati, el carrer de davant on l’havien apallisat...). Li vaig dir que tanqués els ulls i respirés i visualitzes el que jo veia i sentia: el mar, vaixells, els arbres dansant per mi, la calor del sol, l’aire que m’acariciava...), vaig dir-li que obris els ulls i carai si els va obrir!!! Em va abraçar i es va possar a plorar.

El dolor existeix, el patiment és opcional (depén de nosaltres)
4. Objectiu: no patir, per tant, cal aprendre a fluir:  Sols podem controlar allò que depen de nosaltres.  No podem controlar, ni depen de nosaltres molts dels esdeveniments que venen, però si depen de nosaltres escollir el que pensem i getionar les nostres emocions (que segons Patricia Ramirez i coincideixo amb ella, consisteix en un 90% del que ens passa).  Cal aprendre a “manipular” el cervell i per això cal entrenament (i és el que estem fent).  
El 10% que no controlem cal aprendre a acceptar-ho (ja que pensem el que pensem, és, aquí i ara) i el 90%, al que em refereixo (el que depen de nosaltres), estarà condicionat per les nostres reaccions, fruit de la interpretació subjectiva que faig de les coses. 
Si tenim en compte que totes les situacions tenen un efecte boomerang, tard o d’hora el que dius o el que fas tornarà a tu, per tant, has de vigilar molt bé el que dius o fas, per això cal controlar, en moltes ocasions el nostre temperament i visceralitat i aprendre a parar, escoltar, respirar, analitzar i actuar en conseqüència.
Per exemple: jo no puc canviar “X” situació (la mort d’un familiar, la separació dels pares...), però si puc escollir enfadar-me o no, acceptar-ho o no, viure amb el dolor de la situació o recordar amb un somriure el que he viscut...
Com ja he dit, tot es mou en un mateix cercle viciós: tinc un pensament, que genera una conducta que alhora ens fa sentir una emoció que alhora ens fa tenir un altre pensament que genera una altra coducta...  Mirem el quadre:

Per tant, si penso en negatiu genero una emoció de frustració, vergonya, inseguretat... i les accions que esdevenen són negatives i com no, les respostes dels altres seguiran la mateixa línia.  I... tornaré a començar!
Aixi doncs hem d’arribar a interioritzar això: Si no puc fer res per “X” situació ho mantinc en la distància, no he de donar-li voltes, no ‘he de recrear... per que ARA no puc fer res.
Amb l’alumne hem cercat situacions on sempre repetia la mateixa roda de resposta  i hem analitzat l’emoció que ens genera... (separant el que depenia d’ella i el que no) i poc a poc li hem anat donat la volta, cercant maneres diferents de fer.  El que em va funcionar era que l’alumne agafés un model (una persona de referència) i la copies (aixó va ser un treball dificil, ja que no té massa referents positius, al final en vem trobar un i vam analitzar com actuaria en les situacions quotidianes on ella té una manera de respondre similar i, sembla, que poc a poc les ha anat interioritzant).

La sort és qüestió d’actitut i si no mireu aquest anunci...

Amb l’alumne hem Analitzat que pasa en cada situació, identificant, anticipant èxits i fracas, emocions... han estat unes sessions molt productives de treball.

Necessitem experimentar emocions positives, ja que és el camí per trobar la serenitat i la pau. 
5. Ningú ha demostrat que ser negatiu i patir et protegeixi del fracas, per tant, amb l’alumne vam treballar quines coses positives hi ha al món: flors, aire, un nadó, pintar... per anar focalitzant en positiu.Si una cosa vaig aprendre quan vaig anar a fer el camí de Santiago, és que la meta estava en el camí, no en la compostelana que et donen a Santiago.

Com deia Antonio Machado:
“Caminante no hay camino... se hace camino al andar”

Fem-li un homentage en veu de Juan Manel Serrat!!!


Hi ha molta gent que viu preocupada pel que pasarà i normalment s’asocien pensaments negatius, pors, angoixes..., però moltes altres que no, per tant viuen el procés amb més felicitat.  El que hagi de ser, serà, el resultat serà el mateix, però ho viuran diferent!!!

Soc general o... soldat? Tu decideixes
6. Què sóc i en què en vull convertir?  El cos, envia informació dels sentits i el cervell ho interpreta, per tant, a força d’imitar ens responsabilitzem, automatitzem i ens convertim en el que volem ser.

Cal implicar-se i actuar!!!
Amb l’alumne calia veure qui era i en qui es volia convertir, per tant era necessari treballar idees i emocions (un cop més), la clau... ACTUAR, per això vam comparar la vida, la seva vida, a un escenari on ella era l’actriu principal.
En base a idees com: Avui... que vull aconseguir?  Què he de fer per aconseguir-ho?

Sempre he pensat que el món es divideix en les persones que esperen que passi alguna cosa (deixant que el seu paper principal passi a secundàri o fins i tot, simplement figurant) i en les que decideixen agafar les regnes, amb el que actuen com a verdaders protagonistes de la seva vida i decideixen com volen viure i com volen ser, és a dir, persones que es generen les oportunitats, les circumstàncies sense delegar-ho a ningú.
L’alumne, tothom, té un talent per ser  el que vulgui i aconseguirà ser-ho si es  projecta en positiu.

Tal i com sempre ho he vist i patricia ramirez, també ens explica en el video, cal actuar en base a aquest decàleg:
1. Orientar-te a les persones (si tú ets feliç... jo també): la felicitat no existeix a mitjes, o ets feliç o no, per tant, totes aquestes persones que em facin mal, les aparto, però no a les altres.
2. Escull les teves batalles: Hi ha molta gent que tot el dia està enfadada, frustrada... has d’evitar-ho.  Has de centrar-te en les coses positives, ja que són les que sumen... la resta, aparta-ho!
3. Gaudeix de la vida.
4. Potenciat
5. Pensa en tu (si tu estas bé... tot i tohom estarà bé).  Imagineu per un moment... esteu en un avió, al costat del vostre fill, hi ha turbolencies i us recomanen posar-vos la mascareta d’oxigen... a qui li poseu primer? A vosaltres o al vostre fill?... No ho dubteu, a vosaltres, ja que si no us salveu vosaltres primer, mai podreu salvar a ningú més.
6. Gaudeix de l’amor.
7. Dir NO a tot allò que resti (sense por... per que ens costa tant dir no?)  Hi ha moltes persones toxiques que ens resten energia, xaferders, envidiosos... amb els que cal o apartar-se o posar limits clars.
8. Crea un entorn agradable
9. Practica la paciència
10.     Sigues persona de bé.

Qui no s’alegra del teu triomf és que no t’estima de veritat
7. A mesura que avançavem amb l’alumne, anavem marcant objectius, primer més senzills (per augmentar l’autoestima) augmentant, progressivament la dificultat en base a: Estudiar, venir a l’escola, respirar tres cops profundament abans de contestar...


Per tancar aquest apartat, m’agradaria deixar-vos aquest enllaç...digne de reflexió:
 "El Canvi de l'àliga"