El meu procés i participació

Com heu pogut comprovar, ser psicopedagog en aquest centre és tot un repte.  Hi ha tantes necessitats... tant per fer... que... per on puc començar?

Ara calia veure com donava resposta, real, el S.I. Badalona davant d’aquesta diversitat i complexitat.  Així que...vaig començar... pel principi, caminant, observant, anotant... i empapant-me de la vida dins de l’institut des de primera mà, la meva. 

Per fer-ho, vaig demanar un permís sense sou al Departament, que m’ha otorgat sense problema... com era d’esperar!  i he pogut conèixer la vida des de dins, com a una mes, fet que m’ha facilitant confegir-me una idea dels recursos reals de que disposa el centre, metodologies... amb una mirada molt crítica i amb el recolçament incondicional i guia del meu tutor de pràctiques. Amb qui he de dir, que hem congeniat des del primer moment i que ens hem entés a la perfecció!

Per poder centrar la meva futura intervenció, fidel a les meves inquietuds i motivacions i alhora funcionals pel centre i poder contribuir a la millora en els màxims aspectes possibles era necessari traçar-nos un “planning” de treball personal i vam decidir fer-ho així:

1.     Revisar conjuntament el que havia percebut en la lectura dels documents que em van facilitar, ja se sap... molts cops la burocràcia difereix molt del que és en realitat.  En aquest cas, puc afirmar que els documents són fidedignes a la realitat.

2.     Visita guiada per tot el centre, per coneixer la distribució dels espais i ubicar grups, aules, departaments, materials, sales de reunió, horaris...

3.     Observar l’alumnat globalment, la metodologia dels mestres i el seu tarannà, així com l’ambient general en les classes i en el centre.  Per fer-ho (els primers dies, fins que he observat totes les aules ordinàries, l’Aula d’acollida, Aula d'Educació Especial - USEE i l’Aula Oberta) cada dia procediem de la mateixa manera (tret d’alguns dies que utilitzava la mitja hora d’esbarjo per observar algún alumne o grup concret): Cada mati observava una aula diferent, a l’hora del pati, més o menys, comparavem percepcions i proposavem alternatives d’aspectes destacables i millorables (normalment coincidiem bastant).  A continuació m’explica els trets generals d’alguns alumnes en concret focalitzant la meva observació posterior (la resta del matí retornava a l’aula).

4.     Un cop he observat tots els grups, m’ha explicat perfectament tot el que ell feia, horaris de reunions, persones amb qui es reunia, acords, material que utilitza per fer les avaluació psicopedagogiques... i  casos en els que ha intervingut i intervé, mostrant-me tots els pasos que havia seguit, i el que s’havia aconseguit (si eren casos que podrien considerar-se tancats), l’estat d’algún cas que encara estava en procés i demandes que tenia pendents de revisar i començar a intervenir, donant-me tota la confiança per escollir i començar a treballar sobre el que més em motives.