L'Avaluació Psicopedagògica

L’avaluació psicopedagògica té un caracter marcadament ecològic i contextual.  És un procés formatiu continuat d’anàlisi i recollida d’informació rellevant sobre els diferents components i sistemes que intervenen en el procés educatiu i d’aprenentatge d’un alumne, és a dir, del que sap l’alumne, com ho ha après, amb quins suports, amb quins materials, com se sent, la seva participació, el seu grau d’implicació...).

Tota avaluació té un inci (es formulen hipotesis, es formulen propostes per millorar aspectes...) però a mesura que es van introduint aquests canvis es van provocant noves respostes de l’alumne i els docents (que alhora aporten noves informacions que enriqueixen i modifiquen el procés, amb això, el psicopedagog haurà d’anar planificant i valorant les noves informacions per comprendre millor les dificultats en què es va trobant l’alumne en les situacions d’E-A en les que interactua i aprèn. Utilitzant paraules de Solé, podriem definir-ho com un procés de resolució de problemes amb una constant reformulació d’hipòtesis i propostes de millora).

Cal conèixer i tenir en compte el currículum escolar

Tal i com ens han instruït des de la UOC (al llarg de tota la llicenciatura i que estic absolutament d’acord) hi ha tres àmbits claus al voltant dels quals caldrà obtenir informacions:

-       El mateix alumne: què sap, què li interessa, estil d’aprenentatge, motivació, confiança i seguretat, com aprèn, amb quins suports, amb quins materials, com participa i es relaciona amb els companys i amb els docents…

-      L'entorn educatiu escolar: tipus de situacions educatives en les que aprèn, tipus de propostes, de materials, de relació amb els altres (companys, adults…), activitats que se li proposen…

-   L'entorn familiar: context familiar, composició, suports per al seu procés evolutiu i educatiu, dificultats…

Aquest procés d’anàlisi i recollida de informació (que ha de fer-se de manera planificada, coherent i rigorosa i que es realitza en l’entorn escolar en col·laboració i interacció amb els pròpis agents educatius responsables del procés educatiu de l’alumne objecte d’avaluació) parteix, normalment d'una demanda dels docents responsables d'educar que han trobat dificultats en el procés educatiu (en ocasions aquesta preocupació sorgeix o és motivada per la mateixa família però no és el cas en cap de les dues intervencions que faig, ja que els pares estan absents i viuen en llocs del món diferents en el cas del subjecte A el pare és a Paris i la mare a Equador, i en el cas del subjecte B, el pare és al Marroc i la mare, últimament està a Holanda, quedant al càrrec dels tiets i de la cosina de la mare, respectivament i no he pogut tenir cap entrevista ni relació amb cap de les dues families ni tutors al càrrec, per tant, no he pogut intercanviar informacions per conèixer millor aquest context ni consensuar pautes d’actuació).

La finalitat prioritària de l’avaluació psicopedagògica és aportar informacions que serveixin per prendre decisions de millora per respondre millor a les necessitats educatives d’aquests alumnes (Solé, 1998), és a dir, té una finalitat preventiva i de col·laboració en la millora dels processos educatius que es produeixen en  les pràctiques educatives i ha de ser el punt de partida per prendre decisions compartides amb el professorat, la familia (sempre que sigui possible) i el pròpi alumne.

Cal assenyalar els punts forts i les seves capacitats 

han de ser un dels principals objectius.

Des de l’inici de la demanda, la finalitat clau del psicopedagog/orientador és la de generar un context positiu de col·laboració que permeti el contrast de visions i un treball interdisciplinar per part dels diferents agents implicats (orientador, psicopedagog, tutor/a, mestre de suport, família…), amb l’objectiu de conèixer millor l’alumne i les condicions que estan influint en el seu procés d'aprenentatge i, a l'hora, generar confiança en els docents implicats en la seva capacitat d'ajudar-lo, ja que els docents són la peça clau en l’aportació d’informacions sobre l’alumne (decisius per realitzar canvis i millores en la relació personals i educativa que tenen amb ell).  Per aquest motiu, cal tenir en compte i incidir en les expectatives dels agents educatius que fan la demanda d’avaluació per poder modificar expectatives desajustades o negatives dels mateixos docents (ja que efecten directament la relació educativa que mantenen amb l’alumne objecte d’avaluació i com veureu passa en abdos casos que presento), amb l’objectiu de promoure canvis en l’acció i relació educativa tant de l’alumne, com de les metodologies, tipus de suports que ha de rebre, relacions que s’estableixen (mestre-alumne, alumne-alumne) o de les expectatives que tenim els adults que interactuem amb ell.  El meu tutor, això ho té molt clar, i per facilitar la meva integració i les meves intervencions, m’ha presentat acuradament a tot el conjunt del centre (mestres i alumnes) i com he estat present en moltes de les reunions que ha realitzat, i ha valorat les meves intervencions, ningú a qüestionat la meva professionalitat, els mestres m’han vist i em veuen com la mà dreta del coordinador del Departament d’Orientació (DOP) i els alumnes com un professional que està allà per ajudar-los i em concedeixen l’autoritat que un psicopedagog/professional intern o extern al centre es mereix.

Per poder conèixer l’alumne (com a persona i com a aprenent) cal obtenir una bona triangulació d’informació, que es construirà amb les observacions que es realitzen en els contextos habituals, reunions i entrevistes amb els diferents agents implicats (que alhora aporten les seves observacions i informacions).  D’aqui la importància de fer brillants preguntes i desenvolupar la capacitat d’escolta activa.

El referent és l’alumne dins del pròpi context escolar,

en relació amb el currículum de la classe i en 

interacció amb els companys i el professorat.

Cal identificar els factors en els que cal incidir per a la millora de l’alumne/a (potenciar i estimular el seu aprenentatge i desenvolupament personal), per promoure aprenentatges significatius en els alumnes, per això és important saber com aprèn i com pot aprendre millor quan modifiquem certs elements de les situacions d’E-A (materials, suports que li proporcionem, models, companys que interaccionen amb ell, ubicació dins l’aula, suport que li dona la familia, suport extraescolar...), és a dir, allò que pot aprendre de manera autònoma i allò que pot fer amb ajuda, així que caldrà obtenir informació rellevant sobre la ZDP (zona de desenvolupament proper de l’alumne), prestant atenció especial a la conducta de l’alumne en més d’un context i a com les relacions i interaccions entre els entorns en els que participa poden estar afectant al seu rendiment.  En aquest procés, l’orientador i els docents estan inmersos en un procés de resolució conjunta del problema, (si ho fem aixi, com una tasca de col·laboració professional amb el centre, aconseguirem que es sentin vinculats en tot el procés de solució i millora i aconseguirem la seva corresponsabilitat incondicional).  A més, si anem fent reunions periòdiques amb tots els docents per tractar temes d’algun alumne determinat generarem la capacitació dels docents en el tractament d’altres casos que poden preocupar però que no requereixen necessàriament una intervenció d’un professional de la psicopedagogia.

Cal cercar la implicació de l’equip docent i

potenciar el treball col·laboratiu.

En aquesta part del procés, una de les primeres decisions que hem de prendre amb el professorat és la priorització dels continguts i objectius cuuriculars en funció del currículum i el nivell de competències que té l’alumne i decidir allò que l’alumne ha d’aprendre amb determinades ajudes i informar-lo d’aquesta decisió.  He deixat constància escrita de tot.

Hem de tenir present, que quan es conceb l’avaluació psicopedagògica, des d’una perspectiva sistèmica, cal estar molt atents a les relacions i interaccions que es generen amb els diferents subsistemes implicats per poder comprendre el que esperen d’aquesta actuació i, en conseqüència, acostar posicions sobre el que pensem, com orientador, que ha d’implicar.

Us deixo un enllaç interessant (Power Point) sobre l'Avaluació Psicoeducativa des de l'enfoc Psicomètric.