Si vols canviar el món, has
de començar per canviar-te a tu mateix
Sócrates
Tenint en compte que aquesta transcició (l’adolescència) no és senzilla per ningú, m’agradaria centrar-me en aquest segon cas: Orientació, Couching Educatiu i Emocional, ja que, l’alumna, a més de reflexar tots els canvis exposats en l’apartat (desenvolupament i aprenentatge en l’edat escolar i adolescència) té un entorn familiar molt complex. No puc entrar en detalls, però si puc dir-vos que aquest subjecte està subjecte a molta presió social, familiar (practicament viu sola), té greus problemes conductuals, manca d’autoestima, de referents (els pares no hi són i quan hi son l’utilitzen), econòmics, problemes amb la justicia... és una supervivent, una explosió d’energia, amb un somriure que et desfà i una inocencia... que tot interrompuda, pots apreciar-la dins dels seus ulls...
Aquesta noia em va captivar des del primer moment i ja des de l’inici de les meves pràctiques m’he documentat i he fet el seguiment de tot el que porta el SI Badalona, realitzat en aquests 5 anys.
Però abans... permeteu-me una mica de referents que us ajudin a comprendre la linia de la intervenció.
He de dir, que m’ha estat útil, tot el que vam treballar a l’assignatura d’Orientació Professional i tot el que vaig extreure d’ella.
Us recomano mirar aquest enllaç...
...sintetitzen molt bé la temàtica...
...i sols en 5 min.!!!
"El camino del éxito: Motivación y Emprendimiento"
La Motivació és el que t’ajuda a començar. L’hàbit et manté ferm en el teu camí.
Jim Ryun
Què entenc per Orientació?
Parteixo de què l’’orientació és un procés d’ajuda tècnica dirigida a un individu o un grup perquè assoleixi un coneixement complet de les seves potencialitats amb la finalitat d’aconseguir una “presa de decisions” adient e integració personal, educativa, social i laboral. El professional responsable de les coordinacions psicopedagògiques que es desenvolupen en els diversos contextos educatius, socials, professionals i familiars és l’Orientador que per realitzar de forma efectiva les seves funcions (anticipar canvis, introduir nous valors, potenciar la igualtat social, estimular el desenvolupament regional i local, incentivar la col·laboració) i competències orientadores i partint de l’autoavaluació de les qualitats i el potencial de cada persona, ha d’integrar, en el seu perfil professional, la capacitat de comunicació i de coordinació. Aquesta orientació pot ser tan individual, mitjançant entrevistes, i actuant des de les necessitats i opcions de la persona en relació al context, afavorint l’anàlisi i valoració de diferents variables i alternatives per a que prengui decisions en relació al seu propi procés, com grupal, mitjançant sessions grupals amb necessitats i objectius de treball compartits, afavorint l’anàlisi dels diversos elements que sorgeixin i treballant a partir del posicionament, les opinions i les experiències dels membres que la componen.
Que entenc per Couching?
El Coaching és una estratègia de formació i recolzament que consisteix en que un conseller o tutor, coach, observa la conducta d’una persona i l’orienta i l’impulsa a autoanalitzar-se fins el més profund del seu ésser, per millorar les capacitats comunicatives, relacions interpersonals, conducta adaptativa, gestionar emocions, lideratge, treball en equip... És un mètode que t’impulsa a construir una visió molt forta que irreversiblement canviarà quelcom en tu, ja siguin hàbits, costums, estratègies i/o estils de vida... de tal manera que aquesta visió, fruit de les teves idees, passions, motivacions... en definitiva, allò que realment és important per tu (els teus objectius), sigui assolida, amb el conseqüent impacte significatiu en la teva vida, a nivell professional, personal... a curt o mig termini.
Ara, us recomano la lectura d’aquests dos articles, que penso que ens ajuden a reflexionar sobre aquest mètode i a relacionar-lo amb l’educació:
Segons el Primer article: “La contribución del Coaching Educativo a la Orientación Educativa” (Jesica Reyes, 2009). El Coaching com a mètode és totalment plausible per aplicar-lo en el context educatiu, ja que concorda tant amb la funció de mediador que té el docent entre els continguts i l’alumne (model educatiu constructivista) com en l’atenció individualitzada que contempla el nostre sistema. Per fer-ho efectiu, ha d’haver un treball real de col·laboració i corresponsabilitat tant de l’escola i els subsistemes que la conformen -alumnat, professorat, família (he de dir, que en el cas que presnto, aixo ha estat completament impossible, ja que en cap moment hem tingut la oportunitat de xerrar amb la mare)- com de les possibilitats que ofereix l’entorn (personal de l’administració, serveis i atenció educativa complementària) per potenciar els processos d’ensenyament i aprenentatge que alhora afavoriran el desenvolupament integral dels alumnes per preparar-los per a la integració social. Per tant, cal millorar els canals de participació i comunicació entre els diferents sectors (seguint una línia conjunta d’actuació que no es contraposi amb els valors i creences dels nostres alumnes), que el docent es formi i treballi conjuntament i de manera individualitzada amb un recolzament extern -coach d’escola (dinamitzador del procés i agent de canvi)- que potenciï tant les seves habilitats dins l’aula com les activitats amb la família i orientar des de l’acció tutorial a l’alumne i a les famílies, seguint la tècnica de l’entrevista mig estructurada, a mode pregunta resposta, per provocar la reflexió i evocar les pròpies solucions.
Aquesta orientació educativa, enfocada des del suport, la motivació i l’acompanyament constant i ajudant a enfocar prioritats, definir objectius, treballar l’autoconsciència i les habilitats, potenciarà tant els processos d’autoregulació del propi aprenentatge (com agents actiu), com la competència bàsica d’aprendre a aprendre (introduïda com a element curricular per la LOE), l’atenció a la diversitat (personalització dels aprenentatges) i l’orientació acadèmica i professional (es pot incloure els continguts, de manera disciplinària i interdisciplinària, en les diferents àrees del currículum, per fomentar els processos de “pressa de decisions”).
Segons el Segon article: ”Que es el coaching y su influencia en la educación” (Miquel Angel Soto, 2009). El coaching és un procés de comunicació, amb la finalitat de millorar el rendiment de les persones. Aquest mètode dista molt de la concepció de teràpia psicològica i/o de tutoria convencional, ja que el professional, coach, no opina, ni jutja, ni et dóna solucions, simplement actua com a facilitador pedagògic del procés de canvi, que centrant-se en el que desitja el coachee (client, alumne..) i interactuant a base de preguntes, afavoreix l’autoreflexió per esbrinar on es troba, quines opcions, valors i creences té i quines li impedeixen aconseguir els seus objectiu impulsant-lo a reemprendre un nou camí cap a la felicitat. Per respondre a la necessitats de productivitat, gestió, promoure coneixement, impulsar persones i equips... tot i que n’hi han diferents classes (personal, executiva, esportiva, empresarial...) l’autor es centra en el coaching educatiu.
En aquest context, el coaching esdevé una metodologia educativa compartida que millora les pràctiques educatives, maximitza el potencial dels subjectes involucrats, afavoreix la col·laboració i la sinèrgia entre els agents educatius i incrementa el nivell d’autoeficàcia, autodesenvolupament i autoaprenentatge. Encaixa en els models educatius constructivistes (docent adapta el rol de mediador), generant un canvi substancial en l’alumne al desenvolupar les competències i els seus talents en els quatre àmbits: saber fer, saber conèixer, saber conviure i saber ser. Esdevé així, una estratègia per afavorir accions des de l’orientació i la tutoria (el tutor juga un paper més rellevant del que juga en els models convencionals esdevenint educador i formador), enfocades a les famílies (formació als pares i mares per afavorir la seva funció d’educadors), a les aules (formar al docent com assessor acadèmic) i als alumnes (coachee).
Objectius: desenvolupar el potencial de les persones pel canvi, ajudar a adaptar-se a les noves demandes i necessitats educatives afavorint el desenvolupament del procés d’E-A i emfatitzant la identificació institucional contribuint a definir la visió, valors i estratègies curriculars. Funcions: lideratge inspirador; seleccionador de talents, entrenador i capacitador (acompanya i recolza) als equips educatius, motivador del desenvolupament integral, gestor del treball en equip i estratega i innovador en el pla curricular.
Qualsevol membre de la comunitat educativa, pot ser aquest líder educacional sempre que comprengui el procés de canvi,i que sigui capaç de construir metes, visions i relacions sòlides de treball col·laboratiu i democràtic aportant nous enfocaments de fer i de ser. Emocionalment ha d’interactuar des de l’empatia i l’assertivitat i ha de mostrar autoconsciència, equilibri afectiu, optimisme i creativitat i Psicològicament ha de mostrar habilitats d’intel·ligència emocional i fortalesa resilient de resistència i afrontament (per ser menys vulnerable al pla adaptatiu). Segons Chiavenato (2004), seguint la línia de Daniel Goleman (1996), aquestes capacitats socioemocionals que permeten un coaching efectiu, poden aprendre’s i desenvolupar-se, afavorint altres eines de lideratge transformador essencials pel procés d’escoltar, contextualitzar i desenvolupar comportaments més adaptatius
Opinió sobre aquest mètode educatiu:
El coaching, ja fa uns 25 anys que s’està aplicant a altres nivells, però en educació és bastant recent i s’ha començat a plicar veient l’efectivitat dels antecedents i entenent que el que cal en aquest moment històric tan canviant i globalitzat és fer un profund treball d’autoconscienciació per esbrinar on estic, qui sóc, per què sóc com sóc, què tinc en mi, què vull, què hi ha al meu entorn per ajudar-me, quines falses creences em limiten i com puc aconseguir el meu objectiu, esdevé una disciplina motivadora i cabdal per potenciar les competències individuals dels educadors i alumnes, i incrementar el seu aprenentatge afavorint la resolució de conflictes
El coaching, per mi, com molt bé diu en Miguel Angel Soto, és el joc de la felicitat. Tothom vol ser més feliç o molt més feliç, tothom vol trobar un equilibri entre el que és i en el que pot aportar a aquest món canviant. El que passa és que tot es mou a una velocitat tan vertiginosa que pocs individus es paren a reflexionar en això. Amb aquest mètode i/o estratègia, de comunicació i coordinació, es fomenta l’autoanàlisi i la retrospecció de tots els agents educatius en la seva globalitat, afavorint un treball de col·laboració i autèntica corresponsabilitat. S’actua sobre les famílies, enteses com les interaccions socioafectives que condicionaran el desenvolupament dels nostres alumnes al ser la seva primera institució de socialització; sobre els docents, formant-los com assessors-tutors-formadors i sobre els alumnes, que com agents actius i últims responsables del seu propi procés d’aprenentatge, amb aquest mètode, propiciem que autocontrolin i autoregulin el seu desenvolupament, preparant-los per la integració social (treballant les habilitats necessàries), formant-los per la “pressa de decisions” i potenciant l’adquisició de la competència “d’aprendre a aprendre”, ja que, en aquesta societat on la competitivitat i la immediatesa prima per sobre de tot, no sols s’ha de mostrar tenir coneixements, sinò que s’han de demostrar a la pràctica mostrant eficàcia i capacitat d’adaptar-se als canvis de la societat, així com l’habilitat de tractar la informació i retornar-la de manera eficaç.
Per la complexitat que presenta el mètode, per ara, és rellevant la figura d’un mediador que ajudi a resoldre conflictes i assumeixi aquest lideratge, que, considerem, que paulatinament deixarà en mans d’altres l’afavorir l’autonomia de tots aquells que el rebin.
Així doncs, entès així, el coaching educatiu esdevé una poderosa eina que permet el desenvolupament de la consciència dels individus, de la responsabilitat de les seves accions, de la reflexió grupal, del reconeixement i gestió de les emocions i els sentiments, així com de les competències actitudinals de cooperació, integració i solidaritat en base a uns valors fonamentals que respectin el “viure i conviure en societat”.
I és en aquesta línia i amb aquestes bases a partir de les quals he decidit efectuar la meva intervenció en el cas 2 (que presento en la següent entrada).
No hay comentarios:
Publicar un comentario