Desenvolupament i aprenentatge a l'adolescència

Fer-se adult és difícil i la vida... no té manual d'instruccions!!!

L’educació esdevé l’instrument principal de la cultura que pot condicionar, afavori i definir el desenvolupament

Segons la perspectiva sistèmica l’èsser humà, és un sistema en perpètua autoorganització per mitjà de continues reorganitzacions (canvis d’estat estructural desencadenat per estímuls i pertorbacions que reben, a partir de la interacció constant amb l’entorn) que provoquen canvis en el seu pròpi comportament.  Tot comportament implica, una experiència on incidèixen aspectes endògens i exògens en constant interacció.

Donat que els primers agents educatius i d’influència directa del nen són la família, l’escola i la cultura (el que segons la perspectiva ecològica de Bronfenbrenner correponen al microsistema, mesosistema i macrosistema, respectivament i indirectament tots aquells àmbits fora de l’experiènica del nen (exosistema) i si tenim en compte que la perspectiva cultural considera que la persona és un invent de cada cultura (amb uns valors, normes i creences que defineixen el comportament de tots aquells a qui influencia), podem considerar que el desenvolupament (a nivell físic, psicomotriu, cogitiu, comunicatiu i lingüístic, relacional, moral i de la personalitat) és un procés de naturalesa historico-cultural i impersonal fruit de les interaccions en un context determinat, on com a sistemes que som, rebem pertorbacions o estímuls de sistemes externs que ens van modificant amb el temps, depenent del nostre estat i de la trajectòria de l’estat del subjecte canviant.   Així doncs, considero que l’educació esdevé l’instrument principal de la cultura que el pot afavorir, condicionar i definir.

Remetent, novament a la teoria sistèmica (que es basa en les teoria de sistemes de la biologia), les persones som sistemes oberts i autopoiètics en constant interacció amb l’entorn i amb la nostra pròpia dinàmica interna, que al llarg de tota la vida, ens desenvolupem i aprenem (processos que estan íntimament relacionats i en interacció constant, a diferència del que postulava Piaget). Aquest desenvolupament es realitza en nínxol ecològic majoritàriament social, mitjançant una xarxa progressiva d’acoblaments superiors del seu sistema amb altres sistemes oberts.

L’aprenentatge és un procés mitjançant el qual s’adquireixen coneixements, quan un subjecte aprèn, no sols reb informació, sino que procura adaptar-la a experiencies posteriors, amb l’objectiu de profunditzar i enriquir els seus coneixements, aptituds i comportaments sense perdre la seva organització o identitat

Per tant, l’eficàcia amb la que es realitza aquest procés, no és igual en tots els individus (a diferència del prototipus universal de Piaget “globalitat d’estadis” i maduració biològica), ja que la nostra assimilació dependrà, de les pertorbacions i estímuls (exògens i endògens) que desencadenen els canvis, i de les associacions i rendiment de les nostres estructures.

La motivació és la base de l’aprenentatge ja que impulsa, orienta i potencia les nostres accions

Així, doncs, tothom porta un equip biològic de base que desenvoluparem de manera diferent donat el context històric-cultural amb el que interactuem, és a dir, uns factors genètics i uns factors ambientals que van units i s’interrelacionen afectant-se recíprocament i que influeixen en com assimilem la informació i en els processos interns que hi participen, i no sols des que naixem, que és una de les transaccions ecològiques primordials, segons Bronfenbrenner, sinó ja des del primer moment de gestació, des de les primeres fases de desenvolupament i que li repercutiran per la resta de la seva vida (per tal de documentar el que acabo de dir, us proposo veure el següent enllaç de Redes d’Eduard Punset:

Redes: "Educación emocional des de el útero materno"

Doncs bé, centrant-me en l'adolescència i segons la concepció sistèmica, com hem vist en l’apartat anterior, el desenvolupament és un procés evolutiu que dura tota la vida (extensions progressives de la xarxa de relacions socials i de rols que constitueixen el nínxol ecològic de la persona), on cada persona té la seva història particular (que evoluciona a diferents ritmes) modulada i entrecreuada amb la de la seva família i l’evolució de l’entorn sociocultural.

L’adolescencia és una bareja explosiva de curiositat i despreocupació i ...és la pista de despegue al món adult

Adolescència...

Etapa de crisi... o de construcció?

Abans de respondre... us proposo mirar aquests enllaços...

Coneguem en primera persona que significa ser adolescent!

Clica: "Sense embuts"

Redes: "La adolescència nos hizo humanos"

I pels més nostàlgics... una visió en el temps... tot i que el context varia... tothom passa pel mateix en aquesta etapa de transició de ser infant a adult: 

Clica: "Adolescència"

L’adolescència, és l’etapa de transcició (ecològica) entre la infantessa i l’estat adult (dels 12-18 aproximandament) que està plena de canvis constructius que configuren la pròpia identitat de l’adolescent (personalment ho veig així més que un periode de de crisi).  Aquests canvis afecten directament l’autoconcepte i les relacions , ja que a l’ampliar-se el nínxol ecològic, els diferents microsistemes en què intervé s’han d’anar readaptant constantment.  És l’etapa del despertar de la sexualitat, vitalitat, dessitg d’independència, idealisme, ànsies d’explorar, experimentar, conèixer, periode d’instrospecció, en una constant búsqueda del sentit de les coses, de l’amor, l’amistat, la justícia, la religió, la moralitat...

Com hem pogut veure en els ellaços, els adolescents d’avui, tenen un context molt diferent al dels nostres pares, inclús del nostre (i no em considero gran, tinc 36 any), hi ha més llibertat d’expressió, més informació i accés a ella... tot i això, el que queda inamovible i sempre passa igual són els canvis que afecten al conjunt de l’organisme i de la persona que tan poden condicionar l’autoconcepte i l’autoestima, que introdueixen la qüestió de la sexualitat i que en funció de com s’assimilin es modificará en major o menor mesura el context de les relacions.

Fent al·lusió al Modul4 de l’assignatura de Desenvolupament i aprenentatge durant l’edat escolar, l’adolescència és un periode“de ràpid creixement corporal i una expansió psicològica gràcies al desenvolupament de les aptituds cognitives, sòcio-cognitives i relacionals dels joves”.

Com actui l’entorn és cabdal per acceptar-se a un mateix, ja que en aquesta etapa, som molt influenciables i podem generar-nos una quantitat de complexes importants que ens poden marcar la resta de la nostra vida.

Aquests canvis no és produeixen simultàniament en tots els sectors i tots els responsables de l’educació hauriem de tenir-ho present.   L’índex extern que demostra la seva arribada és la pubertat, moment del procés evolutiu on canviem físicament (estirada, menarquia/pol·lucions nocturnes) i madurem sexualment.  Tot i que és una etapa pública i esperada, encara es viu amb repressió i la conducta sexual que es manifesta està plena de connotacions socioculturals d’ordre moral, motiu pel qual hi ha tanta variabilitat individual i intraindividual en el procés. 

Transició de la subordinació a l'autonomia

Els adolescents estan en constant búsqueda de la seva identitat (que s’anirà configurant en funció de com s’integrin aquests canvis) i en les fases més primàries d’aquesta búsqueda és quan topen amb la realitat i perceben d’una manera nés realista als pares i tot el que comporta en aquest entorn, i en la majoria dels casos, en major o menor mesura, es lluita contra l’autoritat per “desenganxar-se” dels pares (procés de dessantel·lització), per esdevenir més independents i enfortir lligams amb els amics ja que, tal i comd escriu Lutte, l'amistat entre un grup d'adolescents otorga un estatus simbòlic d'autonomia contribueix a la definició d’identitat, és a dir, estableixen referents, metes i valors, dónen seguretat al procés d'emancipació familiar, prevenen l’humor deprimit i la soledat, són els mediadors de conductes de risc i configuren i donen suport al procés d’aprenentatge.  Es a dir, constitueix un entorn d'aprenentatge de les relacions socials i sexuals i reprodueix els valors sòcio-culturals.

Aquests fets repercuteix enormement en les relacions socials i especialment en les familiars ja que cal modificar la  organització, normes, activitats... Qui no recorda haver dit o pensat coses com... Carai, estic farta de que els meus pares em controlin! O tinc unes ganes de tenir 18 anys i poder marxar de casa a compartir pis o a viure sol.... (tot i això, està demostrat que un 90% de joves de 25 anys continuen vivint amb els pares... curiòs, no?).

 La identitat és concebuda com la resposta a la pregunta "Qui sóc jo?".

La representació d'un mateix és selectiva, continuada, modificable, de nucli perdurable i basada en vivències personals, en les opinions dels altres (sobretot dels amics i familiars) i en les pròpies. La seva configuració és un procés que s'inicia abans de l'adolescència, però és en aquesta etapa és on hi té més pes, ja que els joves estan en constant recerca de la pròpia identitat (integrant passat, present i futur).

L’escola, i principalment la família, hi tenen una paper important ja que les diferents actituds adoptades pels pares, educadors... i pel propi adolescent mateix poden afavorir o dificultar aquest procés

Els canvis físics més evidents que demostren l’arribada a aquesta etapa són:  L’estirada (increment de talla, augment de la massa corporal-homes- i del greix corporal-noies- adoptant un desenvolupament de caire diferent entre nois i noies: en les noies els canvis s’observen abans, ja que amb 8 anys ja comencen a crèixer els pits, comença l’estirada, a sortir el burrisol del pubis i de les axil·les (la meva neboda té aquesta edat i ja comença amb “manies” quan es canvia al gimnas, però com manté amb la seva mare -la meva germana- una actitud molt oberta i el diàleg està per damunt de tot, ja ha prés mesura i de fet, la setmana passada va anar a un centre d’estètica i li van depil·lar les aixelles... la nena està més feliç que un xinxol!) i normalment, sobre els 12-13 anys apareixerà la menstruació (signe de maduresa de l’aparell reproductor i que serà notícia de domini públic) tot i que pot variar amb el temps (condicionat per diversos factors: fenòmens hereditaris, condicions de vida, higiene, alimentació, salut... ), procés que es completa amb el creixement dels pits.  en els nois, els canvis es perceben, des de fora, una mica més tard: als 8 anys crèixen els testicles, surt el primer burrisol i comença a crèixer el penis, als 12-13 tenen la primera ejaculació (que pasa inadvertida), i a partir d’aquí és quan comença l’estirada.  La pubertat i maduració de l’aparell reproductor (la menarquia i les primeres ejcaulacions on les significacions que se li atribueixin són purament socio-culturals i es trasmeten generació rera generació i tenen significat dins d’un rol de gènere i, tot i estan encara en el segle XXI, no és el mateix per un home que per una dona) i desenrotllament dels caràcters sexuals secundàris (acné...) canvis que, en definitiva, modifiquen considerablement la figura corporal.

Les significacions que s’tribueixen a la sexualitat i als rols de gènere en la nostra societat (que, sota la meva percepció, continua discriminant al gènere femení), impedeixen que molts subjectes desenvolupin tot el seu potencial personal, provocant una insatisfacció amb si mateix i per tant amb les relacions que estableix amb la resta de persones.

I respecte el desenvolupament cognitiu: En aquesta etapa hi ha una millora qualitativa i quantitativa de les habilitats cognitives s’incrementa la capacitat per autoregular el propi aprenentatge, planificar estratègies, aplicar-les, controlar-les i avaluar-les (metacognició), incidint directament en la definició de la seva identitat, en el seu desenvolupament psicosocial (relacions socials) i Psicosexuals (canvis físics i maduració sexual). Els adolescents poden ampliar el seu horitzó intel·lectual ja que són capaços de prendre consciència de qui són, quines són les seves capacitats cognitives, quines possibilitats d'acció tenen i quines estratègies han de seguir per assolir els seus objectius. A conseqüència d'això la seva visió del món i de la realitat també canvien, el que influeix al seu torn en la manera de relacionar-se amb el medi físic i social.

Totes aquestes característiques haurien de quedar reflectides en el currículum perquè les potencialitats dels joves es desenvolupessin al màxim.

Com interactuar amb ells... ?

Ja des del principi, em de tenir en compte que l’infant necessita punts de referència, autoritat, disciplina, hàbits (guions) i afecte i per això cal treballar l’autoestima, les emocions i fomentar aptituds mentals com el compromís per a què vagi interioritzant els valors universalment desitjables. Cal tenir cura les actituds i comentaris que adoptem (sobretot en la infantessa, ja que d’ells dependrà l’actitut que adoptin) davant: sexualitat, masclisme, mitjans de comunicació, TV....; transferir aprenentatges, valors, actituds, creences i hàbits relacionals assertius,  afavorir comportaments prosocials i facilitadors de la convivència (consensuar pautes d’actuació entre família i escola), escoltar-los activament, tenir cura de la comunicació verbal i no verbal. Especialment en l’adolescència haurem d’atendre la necessitat d’autonomia i construcció de la identitat personal que tenen, cal deixar-los el seu espai, empatitzar amb ells, i otorgar certa llibertat per experimentar, tot plegat per afavorir la convivència i minimitzar els efectes que les transicions ecològiques puguin produir-los a mesura que avancen les etapes. 

Tant l'escola com les famílies han de garantir que els nens i nenes aprenguin a: Participar en activitats grupals, reconèixer i expressar les seves emocions, establir relacions adequades amb les persones del seu entorn, donar les seves opinions respectant les de la resta i prendre decisions de manera responsable i autònoma.  Per a que, els nens i adolescents siguin capaços d’empatitzar amb els altres, d'aquesta manera podran viure en societat sent ciutadans integrats socialment, a més de persones responsables, autònomes i amb pensament crític.