EL MEU PROCÉS I PARTICIPACIÓ (1)

Com heu pogut comprovar, ser psicopedagog en aquest centre és tot un repte.  Hi ha tantes necessitats... tant per fer... que... per on puc començar?
Ara calia veure com donava resposta, real, el S.I. Badalona davant d’aquesta diversitat i complexitat.  Així que...vaig començar... pel principi, caminant, observant, anotant... i empapant-me de la vida dins de l’institut des de primera mà, la meva. 
Per fer-ho, vaig demanar un permís sense sou al Departament, que m’ha otorgat sense problema... com era d’esperar!  i he pogut conèixer la vida des de dins, com a una mes, fet que m’ha facilitant confegir-me una idea dels recursos reals de que disposa el centre, metodologies... amb una mirada molt crítica i amb el recolçament incondicional i guia del meu tutor de pràctiques. Amb qui he de dir, que hem congeniat des del primer moment i que ens hem entés a la perfecció!

Per poder centrar la meva futura intervenció, fidel a les meves inquietuds i motivacions i alhora funcionals pel centre i poder contribuir a la millora en els màxims aspectes possibles era necessari traçar-nos un “planning” de treball personal i vam decidir fer-ho així:
1.     Revisar conjuntament el que havia percebut en la lectura dels documents que em van facilitar, ja se sap... molts cops la burocràcia difereix molt del que és en realitat.  En aquest cas, puc afirmar que els documents són fidedignes a la realitat.
2.     Visita guiada per tot el centre, per coneixer la distribució dels espais i ubicar grups, aules, departaments, materials, sales de reunió, horaris...
3.     Observar l’alumnat globalment, la metodologia dels mestres i el seu tarannà, així com l’ambient general en les classes i en el centre.  Per fer-ho (els primers dies, fins que he observat totes les aules ordinàries, l’Aula d’acollida, Aula d'Educació Especial - USEE i l’Aula Oberta) cada dia procediem de la mateixa manera (tret d’alguns dies que utilitzava la mitja hora d’esbarjo per observar algún alumne o grup concret): Cada mati observava una aula diferent, a l’hora del pati, més o menys, comparavem percepcions i proposavem alternatives d’aspectes destacables i millorables (normalment coincidiem bastant).  A continuació m’explica els trets generals d’alguns alumnes en concret focalitzant la meva observació posterior (la resta del matí retornava a l’aula).
4.     Un cop he observat tots els grups, m’ha explicat perfectament tot el que ell feia, horaris de reunions, persones amb qui es reunia, acords, material que utilitza per fer les avaluació psicopedagogiques... i  casos en els que ha intervingut i intervé, mostrant-me tots els pasos que havia seguit, i el que s’havia aconseguit (si eren casos que podrien considerar-se tancats), l’estat d’algún cas que encara estava en procés i demandes que tenia pendents de revisar i començar a intervenir, donant-me tota la confiança per escollir i començar a treballar sobre el que més em motives. 
Estic en aquest punt i és al que dedicaré la resta del diari-blog:
1.     Faré un anàlisi breu del que preveu el Sitema educatiu per l’atenció a l’alumnat amb NEE i mesures per atendre a la diversitat i comentaré que he aportat.
2.     Continuaré (en la pàgina següent) amb els casos que he portat i estic portant, fent les observacions, traçant un plà d’acció, seguiment i avaluació (coincidirà amb el final del tercer trimestre d’aquest curs i la promoció de l’alumnat... espero!)

 Paral·lelament estem preparant el meu preprojecte i la meva intervenció... que intueixo anirà encaminada a l’Aula oberta, que tant m’ha fascinat!... però això... serà una altra història, això serà el meu PRACTICUM II.

1.QUÈ  PREVEU EL SISTEMA EDUCATIU PER L'ATENCIÓ A L'ALUMNAT AMB NEE I MESURES PER ATENDRE LA DIVERSITAT 

AULA D’ACOLLIDA
Què diu a llei?
El sistema d’acollida especialitzat per als alumnes nouvinguts que es preveu als decrets 142/2007 (primària) i 143/2007 (secundària) es desenvolupa mitjançant la previsió d’aules d’acollida a les escoles. Aquestes aules són espais d’acompanyament emocional i curricular així com d’aprenentatge de la llengua catalana, pensats per als alumnes de primària i de secundària que hagin arribat a Catalunya durant els dos últims anys.
Pel que fa a la resposta de l’Administració a la incorporació de l’alumnat immigrant, en els darrers anys el Govern autonòmic ha dut a terme un procés de reforma de l’ordenació curricular de l’educació primària i secundària. Aquest procés té com a antecedents, d’una banda, la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, i d’una altra, les transformacions socials i culturals a la nostra societat. Així doncs, cal destacar les mesures sobre atenció a la diversitat del Decret 142/2007, de l’ordenació de l’ensenyament de l’educació primària.
En la norma es preveu una acollida personalitzada i mesures organitzatives i curriculars, per als alumnes d’incorporació tardana, que permetin la seva integració escolar i l’aprofitament dels seus estudis, d’acord amb les característiques personals, d’aprenentatge i del context social.
L’acollida d’aquest alumnat ha de tenir en compte de manera especial l’aprenentatge lingüístic, l’accés al currículum comú i els processos de socialització. El desenvolupament d’aquestes mesures ha de ser en tot cas simultani a l’escolarització de l’alumnat en els grups ordinaris, en funció del nivell i l’evolució del seu aprenentatge (art. 11.4).
En el mateix sentit, el Decret 143/2007, d’ordenació de l’ensenyament de l’educació secundària obligatòria, preveu que l’escolarització de l’alumnat d’incorporació tardana al sistema educatiu tingui en compte les seves circumstàncies, l’edat, els coneixements i l’historial acadèmic. Quan aquest alumnat presenti grans carències en llengua catalana, rebrà una atenció especial (art. 13.5).
D’altra banda, l’alumnat d’incorporació tardana que presenti un retard de dos o més anys d’escolarització pot ser escolaritzat en un o dos cursos inferiors al que li correspondria per edat, sempre que aquesta escolarització li permeti acabar l’etapa en els límits d’edat establerts amb caràcter general.
Per a aquest alumnat s’establiran les mesures de reforç necessàries que facilitin la integració escolar i la recuperació del desajust d’escolaritat, i li permetin continuar amb èxit els estudis (art.13.6).

L’AULA D'ACOLLIDA DEL S.I.BADALONA
Aula d'Acollida del S.I.Badalona
L’Aula d’acollida és una aula amb molta llum i espai.  Està organitzada amb dues fileres de files enfrontades de 10-12 persones.  Disposa de PDI amb un portàtil (molt funcional i recurs que pot satisfer qualsevol dubte al moment i en grup) i 5 ordinadors de taula.  La mestra, que en cap moment seu, ha aconseguit un entorn amigable i molt agradable on el respecte, les rises, la comunicació, la motivació i les ganes d’aprendre es respiren en l’ambient.  És un gust estar a aquesta aula.
La mestra  m’ha rebut amb els braços oberts i m’ha explicat i mostrat, amb molt entusiasme i col·laboració, tot el que preguntava i necessitava per confegir-me una idea general del funcionament.
En aquest espai es fa un treball exhaustiu de la llengua catalana, per alumnes de tota la ESO, ja siguin nouvinguts o amb necessitats d’aprenentatge de la llengua vehicular.
Un dels grups de l'Aula d'Acollida
Com ja us he comentat en l’entrada de l’anàlisi del context, en les mesures d’atenció a la diversitat que es realitzen al centre,  la linea pedagògica de l’aula d’acollida del S.I. Badalona s’estructura per nivells d’immersió a la llengua, juntant indistintament, alumnat dels quatre cursos de la ESO, ja siguin nouvinguts o amb necessitats d’aprenentatge de la llengua vehicular.  Actualment hi ha 4 grups d’entre 7-10 alumnes (confegits per la tutora).  Van del nivell 1 (el que té menys nivell i necessita més atenció i més dedicació 8h en total a la setmana), fins el grup 4 (4h a la setmana ) amb qui treballa la llengua catalana i reforça els continguts, en dues sessions, de socials en català, es clar! (això sols ho fa amb aquest grup, amb la resta fa estrictament continguts “d’immersió lingüística” en llengua catalana).  L’alumnat es adscrit a un nivell o un altre a partir dels resultats de les proves d’avaluació inicial amb la proposta de comencem i el coneixement de l’abecedari.

Aquest alumnat és atès per dues tutores, cadascuna assignada a dos Equips Docents de nivell, fent llengua i literatura catalana a 4t de la ESO, per tal de fer el seguiment de l’alumnat i recollir les propostes del professora.  Donat el nombre de nouvinguts al centre, la distribució per grups de diferent nivell queda així:
  • Grup 1: Nivell Inicial (15h setmanals): Alumnat acabat d’arribar i/o que no ha assolit els objectius del nivell inicial durant el curs anterior.
  • Grup 2: Nivell Mitjà (8h setmanals): Alumnat que ha assolit els objectius del nivell inicial.
  • Grup 3: Nivell Mitj-Alt (8h setmanals): Alumnat que ha assolit el nivell intermig en comprensió i expressió oral.
  • Grup 4: Alumnat de llengües romàniques (4 sessions setmanals): Alumnat que reforça la llengua oral.
Els horaris s’han establert a criteri de la professional, podent coincidir o no amb l’hora de llengua catalana del grup-classe al que pertany cada alumne (si no correspon a la mateixa hora, tenen un dossier amb el que van treballant autònomament a l’aula). 
Com s’avaluen: la mestra de l’aula d’acollida avalúa als alumnes que coincideixen totes les hores amb ella en petit grup, si l’alumne fa alguna hora de català amb el grup classe, la nota es consenua amb la mestra de l’aula ordinària.
La metodologia de treball s’adapta al ritme del alumnes però com a patró general, la mestra proposa que s’organitzin amb carpesans, amb plàstics amb forats per incloure els materials de les diferents àrees i els proporciona un dossier fotocopiat dels continguts que vol assolir i el treballa durant 4-5 sessions i després fa un exàmen.  Amb el grup 4 (el que presenta menys dificultats) treballa directament amb el llibre d’atenció a la diversitat de Vicens vives (que ha editat material pel grup ordinari i una altre edició, paral·lela i amb els mateixos continguts adaptats a la diversitat).

El que és genial és que tenen contemplat, dins de la programació fer sessions de doblatge (en català, tot i que es pot fer en castellà, anglés, frances i italià)  els engresca i els motiva molt a partir del material (imatges i diàlegs) que es pot trobar a “4CATS” de la fundació Ramón Llul que podeu trobar a:


Material, bibliografia i webgrafia:  Vicens Vives, amb les seves edicions, ha facilitat la tasca del professorat, ja que utilitzen les dues tipologies (Ordinària i Quaderns per la diversitat) en medi social i Medi Natural de 1r a 4t ESO i de Català i castellà a 1r i 2n ESO, no obstant, fa servir una altra bibliografia per poder donar resposta a les necessitats de tot l’alumnat que ve a l’aula d’acollida, utilitzant per grau de dificultat dossiers que ella mateixa confecciona amb el material de:
- Quaderns per la diversitat de l’editorial Vicens Vives:

- Proves de Nivell i recursos pel nivell més bàsic de coneixements: Comencem, que també podem trobar-lo a l’XTEC, amb tot un recull de pdf’s descargables per fer efectiva tota la didàctica dels seus continguts i presenta el llibre del professor i el quadern de treball per l’alumne:

- El Projecte Món:  Material per l’alumnat nouvingut.  Nivells A1, A2 i B1 de l’editorial santillana, que es pot trobar a La xarxa telemàtica educativa de Catalunya:
Cliqueu per obtenir la Guia didàctica 

- Vincles: també es troba tota la informació per efectuar la seva didàctica a l’XTEC i a més de la Guia didàctica, el llibre de l’alumne i el quadern d’exercicis afegeix una proposta interactiva (afavoreix l’autonomia personal de l’alumnat):

- Passos ( Nivell bàsic i elemental) són una col·lecció de llibres de l'editorial Octaedro de Nivell Bàsic i Elemental, destinat a l’educació d’adults, per tant, moltes de les temàtiques queden una mica descontextualitzades (d’aqui la importància del treball de selecció de  continguts per la confecció dels dossiers per part de la tutora de l’aula d’acollida):

- Nexe (a l’XTEC podem trobar tota la seva col·lecció dividida amb colors) en aquest cas fa servir els volums 1, 2 i 3 de color magenta-rosa i és català bàsic per adults.
Part d’aquest material i d’altres que us poden ser útils els pòdeu trobar a la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (la coneguda pàgina d’Xtec) del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya:
Pla lector del centre: Les classes són de 55 minuts, per tant, s’ha aconseguit escatimar 5 minuts per assignatura per fer, diàriament lectura a tot el centre:
Els alumnes de cada aula, en silenci, llegeixen un llibre (cadascú escull el que vol, en funció dels que hi ha disponibles aquell trimestre), quan acaben, omplen una fitxa, a mode de sisntesis del que han llegit i aturen la classe, s’alcen i en 1 min. l’expliquen a la resta del grup, en veu alta.  Un cop fet això, n’agafa un altre i torna a començar al seu ritme.  Per tots aquells alumnes amb més dificultats (especialment els de l'Aula d'acollida i USEE), es fan petits grups de 5-7 alumnes i cadascun van amb un mestre diferent, i la metodologia canvia una mica, llegeixen en veu alta, un per un, aturant-se en el que el mestre consideri addient i reflexionant sobre el que van llegint, al final també han d’omplir una fitxa.  Les fitxes i les anotacions de tots els mestres, a final de trimestre, van a parar al mestre que ha d’avaluar i, quan escau, avalúa l’alumnat, tenint en compte la seva evolució.
A l'Aula d'Acollida s'està llegint aquest llibre:

En que he contribuït?
1. Donat els meus coneixements en el tracte i cura de la veu, i les observacions que he fet de la metra, he vist que aquesta presenta disfonia, molt probablement provocada pel roçament o fricció inadequat de les cordes vocals originat, pel que sembla, per una mala posició corporal, he intervingut donant quatre consells senzills a partir del que he observat per millorar la qualitat de la seva veu i per tant la seva condició de vida: un exercici d’obertura d’esquenes senzill i dos hàbits posturals per evitar que elevi la cara i la projecti endavant (fet que provoca una mala posició de les cordes).  Li he fet prendre consciència i ara... si és constant, a veure que resultarà, si fa l’exercici d’ombros i té cura de baixar i inclinar recte la cara la seva emissió de veu millorarà considerablement en pocs dies.

2. A part del que utilitzen per fer l'avaluació inicial, els he proposat utilitzar les proves d’avaluació inicial (pdf) proposades pel Departament d’Ensenyament (Xtec) i que podeu obtenir clicant a sobre del nom: 
- Avaluació inicial: propostes en diversos idiomes (tenint en compte el lloc de procedència de l’alumnat del centre).

3. Comunicació amb les families: Utilitzar els models de notes que la Generalitat ha confegit per la comunicació de les families nouvingudes.

4. Proposta d'enregistrar i penjar al blog les sessions de doblatge que fan a l’aula.

5. Afavoriri l’autonomia de l’alumnat:
a) Oferir a l’alumnat un espai: safates individuals... on puguin desar els dossiers que ja han acabat i que puguin prendre’n de nous (minvem la seva angoixa al acabar un dossier en les aules ordinàries i no tenir més feina a fer i minvem l’angoixa del mestre que els té a l’aula ordinària sense fer res).
b) Facilitant enllaços web (acollida-xtec...) i cascos per a que treballin a l’aula ordinària si els manquen dossiers o volen descansar de tanta fotocopia.  Us poso alguna mostra:

Paral·lelament a aquestes propostes i donada la meva experiència amb l’educació primària, he elaborat material de llengua per al suport a l’alumnat del nivell més baix, que la tutora a utilitzat (a banda del material que ja utilitzen), he fet el seguiment de la funcionalitat dels dossiers pels alumnes, a partir dels seus avenços i l’avaluació ha estat positiva.  Per confegir-los he tingut en compte: a part dels llibres que utilitzen, el PEC i els documents per l’organització i gestió de centre curs 2013-2014, concretament: Concreció i desenvolupament del curriculum de l’educació infantil i primària, Orientacions i acció tutorial a la ESO, Personal d’administració i serveis i professionals d’atenció educativa i personal docent facilitats pel Departament d’Ensanyament de la Generalitat de catalunya a l’inici d’aquest curs escolar). 

A banda de tot això, m'ha estat molt útil revisar el material de les assignatures d’aquesta llicenciatura (que com veureu està inclosa en la bibliografia i webgrafia del blog): Processos psicològics bàsics, Desenvolupament i prenentatge en l’edat escolar, Diagnòstic en educació, Dificultats d’aprenentatge i intervenció psicopedagògica, Anàlisi de casos, Interculturalitat i educació i Bilingüísme i educació.

Per tal que pogueu reflexionar i comprendre la tasca i complexitat que té el treball en aquest entorn, us deixo aquest enllaç d'edu3.cat, un audiovisual facilitat per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals de la Generalitat de Catalunya.
El capítol que veureu "d'El diari de l'aula d'acollida" explica el procés d'incorporació de l'alumnat nouvingut als centres de secundària amb aula d'acollida. Es mostra el funcionament de les aules d'acollida, enteses com un recurs obert on participen diversos agents educatius.

 En aquest capítol es veuen les vivències que representa per l'alumnat nouvingut la nova realitat i també el que representa per al professorat, per a les famílies i, en general, per a tots aquells qui son protagonistes del procés d'acolliment d'aquest alumnat.

NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS


Una mica d'història (antecedents fins el S.XX):

Procés pedagògic a Catalunya des del 2000:

Vista l'evolució... Què es considera, ara, per Necessitats Educatives Especials (NEE)?
S’entén per NEE aquelles afectacions temporals o permanents, com ara discapacitats psíquiques, motrius o sensorials, sobredotació o condicions associades a la història educativa i escolar de l’alumnat, que requereixen una atenció escolar especialitzada.
Abans de continuar... us proposo veure aquest enllaç  sobre educació inclusiva i reflexionar...

Donat que el nostre sistema educatiu es regeix pel principi d’escola inclusiva. Els alumnes amb necessitats educatives especials s’escolaritzaran preferentment en els centres educatius ordinaris.
*En 2006 va augmentar considerablement, el nombre d'escoles inclusives a Catalunya.
Per qui no estigui massa familiaritzat amb el tema i percebi la importància de caminar vers una educació més inclusiva tot tenint en compte els propis processos, us recomano la lectura i seguiment d'aquests autors i llibres, que per la meva experiència, us ajudarà a iniciar-vos:










Tanmateix us deixo aquest enllaç, de l'Xtec, que us pot ser molt útil per Atendre a la Diversitat

 Continuant amb el tema, prèviament a la seva escolarització, es realitza una avaluació inicial de les seves necessitats específiques (l’Equip d’Assessorament Pedagògic -l’EAP- fa la valoració, l’assessorament a les families i el seguiment de l’escolarització d’aquest alumnat). Un cop avaluades llurs capacitats i els suports disponibles, si es considera que no poden ser atesos en centres ordinaris, es deriven a centres d’educació especial (centres especialitzats en atendre alumnat amb discapacitats que no poden ser atesos en centres ordinaris. Els alumnes amb NEE poden fer l’escolarització compartida entre un centre especial i un centre ordinari en funció del que es consideri millor per a l’alumne/a. L’educació compartida implica la coordinació del centre d’educació especial i el centre ordinari.

Si us interessa i voleu aprofundir una mica més en el tema... 
us deixo aquestes referències bibliogràfiques que estàn a l'abast de tothom: 




GLOSSARI DE TERMES SUSCEPTIBLES DE VINCULACIÓ
Després de donar una volta pels diferents blogs dels companys, he agafat una idea de la meva companya Elena PRC1-Intervenció Socioeducativa i Comunitària, que, per cert, aprofito per dir que  considero que està fent una molt bona feina amb el seu blog del Practicum I, i he decidit incloure un glossari dels termes més vinculats a la temàtica que tracto en aquest apartat:


ACI: Adaptació Curricular Individualitzada
APPS: Associació Pares Disminuïts Psíquics
CAD: Comissió d’Atenció a la diversitat
CDIAP: Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç
CEE: Centre d’Educació Especial
CIO: Centre d'Iniciatives per a l'Ocupació
CREC: Centre de Recursos Educatius per a Deficients Visuals
CREDA: Centre de Recursos Educatius per a Deficienta Auditius
CRP: Centre de Recursos Pedagògics
CRPEE: Centre de Recursos Pedagògics d’Educació Especial
CSMIJ: Centre de Salut Mental Intail i Primària
DGAIA: Direcció General d'Atenció a l'Infància i Adolescència
DIS: Discapacitat
EAIA: Equips d'Atenció a l'Infància i Adolescència
EAP: Equip d’Assessorament i orientació Psicopedagògica
EBASP: Equip Bàsic d'Atenció Social Primària
EFI: Equip Funcinal d'Infància
EVAMI: Equips de valoració de maltractament infantil (detectats en l'àmbit sanitari)
INSS: Institut Nacional de Seguretat Social
ITSE: Informe Tutorial de Seguiment
LIC: Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social (especialistes en)
PI: Plà Individualitzat
PEI: Projecte Educatiu Individualitzat
PQPI: Programes de Qualificació Professional Inicial
SS.SS: Serveis Social
TAE: Tallers d’Adaptació Escolar i aprenentatges instrumentals bàsics
UAC: Unitat d’Adaptació Curricular
UCA: Unitat de Crisi d’Adolescents
UDEPMI: Unitat de Detecció i Maltractaments Infantils
UEC: Unitat d’Escolarització compartida
UEC-AP: Unitat d’Escolarització Compartida d’Atenció Psicològica
UEE: Unitat d’Educació Especial
USEE: Unitat de Suport a l’Educació Especial
UME: Unitat Mèdico-Educativa
UTAC: Unitat de Tècniques Augmentatives de la Comunicació

I amb això, obro opcions a que si en sabeu més m’ajudeu 
amb els vostres comentaris a ampliar la llista!!!

En aquesta línia, caldrà tenir molta cura de com s’atèn i com es concreten les activitats d’ensenyament i aprenentatge d’aquests alumnes, per aquest motiu, considero rellevant tenir en compte les mesures d’adaptacions curriculars  extraordinàries a les que poden estar sotmesos, és a dir, la possibilitat i necessitat d’adequar el currículum en Plans Individualitzats i per aquest motiu, m'agradaria dedicar-li un petit espai:
Què és: és una  eina per a la planificació de mesures, actuacions i suports per donar resposta a situacions singulars i complexes de determinats alumnes, perquè puguin aprendre i participar en la vida del centre educatiu.
Quan s’ha de fer: La decisió de fer un PI ve derivada de les indicacions que es fan en el dictamen per l’escolarització que fa l’EAP o quan la comissió d’atenció a la diversitat (CAD)  del centre considera que un alumne -sense dictamen de l’EAP- manifesta necessitat d’un programa personalitzat o de suports addicionals.   Quan el PI ve motivat per un dictamen recent d’escolarització de l’EAP,  o quan l’alumne ja ha disposat de PI en els cursos anteriors, el PI s’ha de fer en els dos primers mesos del curs; en altres casos en que no hi ha un coneixement suficient sobre les necessitats de l’alumne,  es pot  disposar d’un mes més per concretar-lo.  Es fa un PI quan un alumne/a, a més de les adaptacions incorporades a la programació ordinària i  de les mesures de reforç o ampliació previstes a l’aula i al centre,  es troba en alguna de les següents situacions:
Què conté:  El PI  ha de recollir les grans línies de l’atenció que es proporcionarà a l’alumne/a durant un període de temps determinat,  generalment un curs acadèmic.  Al llarg del curs el PI s’anirà concretant en  la programació i  en les activitats en què participarà quotidianament i s’anirà avaluant i adaptant d’acord amb el seu progrés personal.  Amb carácter general les grans línies d’atenció inclouen:
1.  Les prioritats en relació a les competències bàsiques i/o habilitats adaptatives (us deixo una proposta de Pauta per Avaluar-les)
2.  Les adaptacions i prioritats (tant a les que afecten als objectius com als que afecten a la metodologia) en relació a les diferents àrees /matèries.
3.     Els suports, interessos i capacitats de l’alumne (si l’alumne està finalitzant la ESO ha d’incloure un plà de transcició a estudis post-obligatòris o d’inserció al mercat laboral (que formarà part del Document orientador de final d’etapa).

Per més informació sobre els P.I.podeu consultar aquests dos enllaços de l’Xtec i un Power Point:
- Power Point
I aquestes  Webs que em semblen molt pràctiques, funcionals i aclaridores:
- Inclusió educativa i estratègies de treball d’aula
- Unitats de suport a l'Educació Especial

 El S.I. Badalona ho té molt clar i la seva coordinació és tal que a la que es detecta la necessitat de fer-ne un, actúen automàticament i el materialitzen com per art de màgia! Quin gust veure un equip tan cohesionat i entregat a la tasca educativa.


USEE
Un cop hem vist l’evolució de les NEE i he concretat les accions més rellevants que ens han portat fins aqui, anem a conèixe’l una mica més.
Començo fent una breu aclaració, ja que aquest terme porta a moltes controvèrsies: les anomeno USEE, ja que així les considero, tot i que les Unitats de Suport a l’Educació Especial van ser creades el curs 2003-2004 com a UEE.
Per reflexionar una mica... us proposo veure aquest muntatje audiovisual del  llibre
“El cazo de Lorenzo”
Un conte sobre la integració dels nens amb dificultats. Es una mostra de que, contra pronòstic i valor social, allò que ens diferència, allò que els altres veuen com a diferent i estrany és, justament el que ens fa especials.

Hi ha molt bones pràctiques al respecte en escoles d'infantil, primària i secundària, com a exemple m'agradaria deixar-vos aquest petit documental que presenta l'experiència docent i les bones pràctiques de la inclusió educativa del CEIP Arquitecte Gaudi, de Sant Feliu de Llobregat i de l'IES Mestre Busquet, de Viladecans.
Escola Inclusiva. Unitats de suport a l'educació Especial 
Què són?
Les USEE són uns recursos organitzatius d’atenció als alumnes que presenten NEE susceptibles de ser escolaritzats en centres específics amb la finalitat d’afavorir la seva integració en l’entorn ordinari.  Els alumnes, si les seves condicions ho permeten, hauran de participar en les activitats programades amb caràcter general per a tots els alumnes del centre.  Convé que destinin part del temps a compartir activitats amb el seu grup classe de referència, en activitats prèviament definides i amb agrupaments segons necessitats i possibilitats d’atenció.
L’adscripció d’aquests alumnes es farà a un dels grups ordinaris en funció dels criteris educatius que s’apliquin, sigui el nivell d’aprenentatge assolit, sigui el conjunt de necessitats educatives a satisfer i en menor mesura, la seva edat cronològica.
Per la singularitat del seu procés d’aprenentatge s’hauran de preveure adaptacions  i els corresponents Programes Individualitzats que hauran de ser compartits per totes les persones que tinguin assignada l’educació d’aquests alumnes.
Es proposa la figura del cotutor, el del tutor del grup classe i el  docent de la USEE, que concretarà amb la col·laboració de l’EAP  l’atenció d’aquests alumnes en el marc de la CAD.
L’avaluació d’aquests alumnes es farà a partir de la informació de les àrees aportada a les Comissions d’Avaluació per part dels professionals que hi han intervingut directament, dels programes Individualitzats i de l’evolució dels aprenentatges.
Tipologia d'alumnat:
Com a principi general serien alumnes que s’escolaritzarien en les USEE dels centres ordinaris públics o privats concertats els que presenten necessitats educatives especias derivades de discapacitats físiques o psíquiques com:
  • Retard mental mitjà.
  • Trastorns de comportament, conductuals o caracterials d’origen orgànic.
  • TGD (Trastorns Generals del Desenvolupament i de la Conducta), degudament informats i orientats.
  • Dèficits sensorials no associats a altres dèficits greus.
  • Trastorns motrius semidepenents associats a altres dèficits.
  • Trastorn de Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat greu.
L'Equip d'Assessorament Psicopedagògic (EAP) ha d'elaborar el dictamen d'escolarització.
Hores d'assistència:
La finalitat és compartir en un entorn ordinari i en el marc de l’escola inclusiva part del currículum comú a tots els alumnes, una part del seu temps el passaran amb els companys del grup classe al que estiguin assignats.
Per garantir la integració, i amb caràcter general, seria recomanable que almenys un terç del temps escolar el dediquessin a les activitats amb el seu grup classe (segons directrius de l’abril del 2007) fins a un 50% del seu temps ajustant aquest temps a la singularitat dels alumnes i a la del centre on s’escolaritzen.
Modalitats d'intervenció:
L’atenció de l’alumnat USEE es pot portar a terme de la següent manera:
  • A la Unitat de Suport a l’Educació Especial a temps total (no recomanable).
  • A l’aula ordinària compartint amb la USEE (amb percentatges equivalents).
  • En fórmules organitzatives més flexibles sense perdre de vista les activitats generals per a tots els alumnes del centre.
Nivell d'intervenció:

Tafanejant per internet he trobat aquest document 
El grup de la USEE del S.I.Badalona, com ja he mencionat en la pàgina “Descripció del context”, concretament en la part del context educatiu, està format per 10 alumnes (tal i com concreta la modificació de la llei durant el curs 2012-2013, incrementant la matriculació en dos alumnes i retallant en les professionals que intervenen: s'ha passat de dues mestres a jornada sencera a una mestra i mitja), que fan integracions en els tres primers nivells de la ESO a totes les matèries excepte a les instrumentals i llengua anglesa.  Aquest alumnat està atés per dues professores, una educadora social i una vetlladora (30h) i que per afavorir la seva integració, la direcció contempla la participació de les professionals en els equips docents i en la dinamització d’activitats a nivell de tot el centre i en la Coordinació LIC del centre.
La tipologia d’alumnat que hi ha és molt divers, amb ritmes d’aprenentatge i necessitats molt diverses, es prioritza la matriculació a alumnes amb dictamen d'escolarització (ho explico en el següent mapa conceptual):

Podem trobar, d’aquell noi que el concepte de resta no el té interioritzat fins els que poden seguir el ritme en altres assignatures (amb adaptacions) i necessiten un treball més exhaustiu de les instrumentals.  El material que s'utilitza és absolutament individualitzat i s'dapta al seu nivell maduratiu i d'acord amb el grau de complexitat que siguin capaços d’assumir, i consisteix, en molts casos, en un seguit de dossiers amb continguts des de infantil a Cicle superior de primària. La metodologia emprada es focalitza a les instrumentals i dediquen 1h a repasar els continguts de medi social i natural (amb els alumnes que integren en aquestes àrees).  
Com era d'esperar, s’intenta que integrin el màxim possible, així que, tots els alumnes integren a les especialitats: Musica, Educació Física i es procura que a partir de 2n puguin integrar a medi social i medi natural on el mestre del grup-classe, amb coordinació amb les mestres de la USEE realitzen les adaptacions curriculars adequades al ritme d’aprenentatge del nen, sense oblidar la progressió curricular tot seguint el ritme general del grup-classe, no obstant, en la majoria dels casos, utilitzen el material adaptat de Vicens Vives (mencionat a l’apartat de l’aula d’acollida). Aquesta dinàmica afavoreix l'adquisició i manteniment d'autonomia  (quan acaben un dossier  el deixen a les seves safates i agafen altres tasques que tenen en el lloc establert). Evidentment tots tenen PI.  A part de les fitxes, amb força asiduïtat realitzen treballs grupals més lúdics: hort, taller artístic, manualitats... L’aula no te PDI (a diferència que la resta d'aules del centre, cosa que no hem sembla massa pedagògica, ja que seria de molta utilitat amb aquest tipus d'alumnat) i sols té dos ordinadors (sols en té dos!!!!).
Es prioritza la matriculació d'aquells alumnes que tenen el certificat de disminució (això explica que la vetlladora tingui 30h, per fer-se càrrec de l’alumnat que encara que tingui dictamen, no pugui accedir a l’aula USEE i he de dir que... en són uns quants!, ja que no tenen el certificat, a més sols poden 10 alumnes... així que han de tallar per on poden!)
Durant els 30 min. De lectura diària, els nens que integren més i que no mostren tantes dificultats en la lectura, la realitzen amb el seu grup classe (aula ordinària), per contra, els que si que presenten dificultats, ho fan en petit grup, en veu alta, seguint la mateixa metodologia que l’aula d’acollida.

Avaluació: s’encarreguen les mestres del USEE amb coordinació amb els mestres de les assignatures que integren.
El meu tutor, treballa junt a la psicopedagoga da l'EAP (he tingut la sort de poder estar en alguna reunió, tot i que la seva presència és escasa ja que les retallades a Badalona, en l'EAP, han estat considerables i tenen més centres i alumnes per atendre que temps per dedicar-los) i les tutores de la USEE, els següents aspectes:
  - Avaluació de necessitat de l'alumnat i coordinacions per atendre aquestes necessitats.
  - Coordinació amb les famílies (tot i que les del centre no col·laboren massa... per no dir gens i trobar la manera d'implicar-les és una tasca pendent a nivell de centre) i orientacions a tutors sobre el treball amb elles.
  - Actuacions i intervencions a nivell de centre organitzatius i de treball en xarxa (Serveis Socials i educadors, metges, psicòlegs, fisioterapeutes, logopedes... )


Aprofitant la festivitat de Sant Jordi... aqui us deixo unes fotos on els alumnes d'Aula d'Acollida i la USEE fan treballs conjuntament:
















He pogut comprovar que, tal i com s'insisiteix en totes les assignatures de la llicenciatura, i especialment en Diagnòstic en educació, sobre l'enfocament interactiu de l'Ensenyament-Aprenentatge, és vital analitzar les condicions personals dels alumnes, la integració amb els iguals i el clima del context on es dona l'aprenentatge per poder arribar a bon port i maximitzar els esforços.

Tot plegat, molta feina i poques mans... així que les poques estones que poden estar junts han de ser molt productives, amb vies de comunicació molt fluïda i àgil, d'aquí la importància i la necessitats de fer una planificació acurada de tot el curs, amb espais i flexibilitat per atendre situacions urgents i/o casos nous que poden anar apareixent (donada la matricula viva a la que està sotmesa l'educació formal actual).

AULA OBERTA

Les aules obertes van començar a implantar-se l'any 2004 i esdevenen una estratègia més d’atenció a la diversitat als IES. Cada centre dissenya el seu model segons el propi perfil de l’alumnat i els seus recursos.
Alumnat diferent... dinàmica diferent!

No tots els adolescents que van a l'institut s'adapten als mètodes d'ensenyament tradicionals. A l'Aula Oberta" poden obtenir la titulació en Educació Secundària Obligatòria, millorar el seu comportament social i provar possibles oficis per construir un futur.
Per tal que us pogueu fer una mica més la idea...  us proposo veure aquest documental:
Clica: Aula Oberta

Què són les Aules Obertes?
Són entorns escolars innovadors i flexibles per a nois i noies de segon cicle de l'ESO en risc de no assolir l'èxit educatiu. Hi prevalen plantejaments més globals i activitats més pràctiques i funcionals per mantenir la motivació de l'alumnat, per assolir les competències bàsiques i per obtenir el Graduat en Educació Secundària Obligatòria.
A qui van adreçades?
Als alumnes que per disminució psíquica o bé per causes diverses presenten mancances significatives en el seus aprenentatges, baix nivell d’autoestima i desmotivació per a l’activitat escolar, per tant, necessiten estratègies metodològiques i organitzatives diferenciades de les de l’aula ordinària i essencialment manipulatives.

Aprofito la ocasió per mencionar que el Departament d'Ensenyament ofereix als centres docents   i als professionals de l'àmbit educatiu diverses alternatives de gestió i publicació de recursos digitals en línia (com alternativa al servidor phobos.xtec.cat que va finalitzar el dia 23 de desembre de 2013).  Serveis que, actualment són gratuïts per a centres i usuaris, i compten amb un suport professional que n'assegura les actualitzacions de programari, el manteniment del maquinari, la connexió permanent a línies de comunicacions d'alta capacitat, la realització de còpies de seguretat i l'aplicació de les mesures de protecció de dades i seguretat dels sistemes establertes pel Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT).
  • Àgora: posa a la disposició dels centres un entorn virtual d'aprenentatge Moodle complet, així com una intranet i un gestor de continguts basat en Zikula.
  •  XTECBlocs: ofereix als centres i als professionals amb identificador XTEC la possibilitat de crear blogs basats en WordPress. Els blogs es poden personalitzar i utilitzar com a mitjà de publicació d'activitats educatives o de comunicació amb l'entorn.
  • La Prestatgeria: permet als centres educatius crear llibres digitals que l'alumnat pot editar de manera col·laborativa. Aquest servei utilitza també les tecnologies Zikula i MyScrapBook.
  • Els Llocs Web XTEC: http://llocs.xtec.cat, permeten crear espais web dinàmics basats en la tecnologia Google Sites, amb una gestió avançada dels permisos d'edició i visualització, i la possibilitat d'encastar-hi diversos tipus de recursos multimèdia. Per a la publicació de documents web estàtics es mantenen els espais personals i de centre del servidor http://www.xtec.cat
  •  La resta de serveis integrats en el paquet "La meva XTEC" (correu electrònic, calendari, grups, documents, emmagatzematge de fitxers) juntament amb els serveis de Google accessibles també des dels comptes XTEC (vídeo digital, fotografies i mapes) ofereixen un ampli ventall de solucions per a la gestió d'informació, comunicació i publicació de recursos digitals.

L’AULA OBERTA DEL S.I.BADALONA
Com ja us he anat comentant en l’entrada on definia el context, l’aula oberta del S.I. Badalona, està organitzada per àmbits de coneixement:
    -    Les àrees d’Educació física, anglès, educació visual i plàstica, medi social i naturals (en aquestes dues assignatures utilitzen les adaptacions de Vicens Vives, mencionades a l’aula d’acollida).
      -      La tutoria és compartida entre el grup classe i el grup d’aula.oberta, realitzant una hora de tutoria amb cadascun dels grups.-    Àmbit sociolingüístic: compren les àrees de català, castellà, educació per a la ciutadania i els drets humans i socials.
-       Àmbit cientific-tecnològic: compren les àrees de matemàtiques, experimentals.
-      Àmbit pràctic:

  •     Projecte Hort urbà
  •     Projecte singular futur (practiques laborals en establiments de la zona.
  •    Projecte intergeneracional (ensenyen informàtica a canvi de rebre classes de costura junt als companys de la USEE)
  •   Projectes d’aprenentatge i servei (dirigeixen activitats per afavorir la lectoescriptura a alumnes d’infantil i taller de contes)
Projecte Intergeneracional (Taller de costura)

Projecte Intergeneracional (Taller de costura)










        
Projecte d'Aprenentatge i Servei

Projecte d'Aprenentatge i Servei

Projecte d'Aprenentatge i Servei

Projecte d'Aprenentatge i Servei

























































*Per ampliar una mica més la informació us recomano veure la pàgina (d’aquest mateix blog) del context, la part d’atenció a la diversitat.

La composen 10 alumnes de 3r i 4t ESO (de diverses procedències i ètnies).  Aquesta aula no està pròpiament en l’edifici, sinó en uns moduls posteriors que s’han contruit al seu efecte.  Les condicions no són les més òptimes, ja que la calefacció no arriba bé i el fred es nota, així com hi ha constants perdues de conexió amb internet, però el centre no disposa de més espais... així que per ara, això és el que hi ha.  Disposa de tres ordinadors de taula i una PDI adaptada.  Aconseguir que l’alumne s’identifiqui en aquest espai, no és tasca senzilla, ja que, aquest mòdul, les tardes de  dilluns i dimecres, es converteix en un espai que anomenen Biblioteca, un espai creat per fer reforç (ja que, probablement, a casa no troben l’espai que necessiten per dedicar-se a l’estudi) és gratuït i el coordina l’educadora del centre (per complir el seu horari).

 Una cosa que m'ha semblat curiosa, és que aquest alumnat està integrat a Angles, i fan servir material adaptat... que curiós! si molts d'ells parlen més idiomes que jo!!!  Aishh...  aquests etiquetatges...!!!

Per acabar d’arrodonir aquesta part, us deixo aquesta web, que m’ha semblat molt complerta i que amplia considerablement la meva argumentació: “Programes de diversificació curricular: aules Obertes”

COMISSIÓ D'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT (CAD)
No podia tancar aquest apartat sense mencionar aquesta comissió!

Que té a veure la CAD en tot això?
La Comissió d’Atenció a la Diversitat (CAD) és la comissió fonamental que dona suport a totes les altres comissions. Aquesta és la comissió que vertebra les actuacions que es duran a terme per atendre la diversitat de necessitats educatives de l’alumnat del centre. Es té en compte a més de la participació i treball dels membres de la comissió, la implicació de tot el centre per tal d’establir quins alumnes són subjecte d’atenció. 

Està constituida per: la cap d’estudis, el coordinador pedagògic, el professor d’orientació educativa, el coordinador/a d’ESO, el coordinador/a de llengua, interculturalitat i cohesió social del centre i els caps de departament, els profesisonals de la USEE, així com el professional de l’equip d’assessorament psicopedagògic (EAP) que intervé en el centre.

Dins de la CAD trobem altres comissions o programes que en formen part i que tenen un seguiment directe des d’aquesta: Comissió Social, Programa Salut i Escola, Programa de diversitat curricular: Aula Oberta, Aula d’acollida, Programa de Mediació Escolar, Clima a l’aula i Resolució de conflictes.

Per tal de reflexionar sobre la inclusió educativa, us deixo un enllaç interessant: “Guia per l’anàlisi, la reflexió i la valoració de pràctiques inclusives” (Marchesi, A. Durant, D., Giné, C.)

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a: Entradas (Atom)