La Motivació és el que t’ajuda a començar. L’hàbit et manté ferm en el teu camí.
Jim Ryun
Contextualització:
Noia de 17 anys. Va entrar a 1r de la ESO, repeteix 3r (no per manca de capacitats, sinó per motius aliens a ella, podem dir... familiars). Els pares estan separats i físicament lluny d’ella), però tot i la distància la manipulen constantment. NO puc donar més dades, però... un panorama molt complicat!
En resum, és una noia molt sentida i visceral, amb un entorn que no l’ajuda a avançar i amb unes mancances importants d’habilitats relacionals (problemes per un ús inadequat de les xarxes socials, poca tolerancia, poca paciencia... però, el que és més important, no aconsegueix trobar el seu camí.
Actualment, està fent 4t, a l’aula oberta i encara no sabem si podrà acreditar.
Recollida d’informació
Ja des de la primera setmana del Practicum, vaig estar interessada en aquesta noia. El meu tutor, em va possar al dia de totes les accions que havien fet amb ella, i que seguien fent. Vaig estar revisant informes mèdics, proves anteriors, expedient... Vaig estar-la observant a l’aula, fora d’ella, per veure el seu tarannà, com interactua, autonomia, resposta davant la frustració, actitud davant la vida... com interactua amb els companys, adults... Vaig parlar amb els mestres, vaig poder estar a la reunió d’avaluació i altres, amb professionals externs (psicòleg,... ) donant-me un coneixement més ampli de la seva sitaució.
En general, el que jo volia era conèixer-la una mica més de primera mà i poder fer una proposta d’actuació amb el meu tutor.
No esmentaré aspectes tan concrets sobre l’avaluació que li he fet (com he fet en el primer cas), ja que donada la urgència i el poc temps que li queda al SI, el que impera és aconseguir que la noia prengui conscència d’on és, qui ès... i que vol fer amb la seva vida.
Per poder intervenir, a part de tota la informació que vaig recopilar, necessitava saber fins a quin punt era ella conscient de la seva situació, quins objectius tenia, que esperava de la vida... per aconseguir ajudar-la a traçar un “projecte de vida” i donat que vaig començar a intervenir, en sessions individuals a finals de març (cada dilluns de 8h a 9:30h), sols tenia un parell de mesos (que descomptant festes sols son 8 sessions) per aconseguir petits canvis conceptuals que l’ajudarien a veure el seu món i món en general, amb unes altres ulleres.
És vital aconseguir el compromís i la confiança de l’alumne.
El fet que l’alumnat del SI Badalona, m’hagi anat veient amb el meu tutor (un home a qui respecten molt) i direcció, m’ha otorgat credibilitat i fiablitat als seus ulls, així que amb això i el meu tarannà, vaig aconseguir que la noia tingués confiança amb mi i enseguida vam congeniar.
Treball pràctic:
Tenint en compte tot el que he exposat, us suggereixo veure aquest enllaç del programa singulars de Tv3 que va emetre el 24 d’octubre de 2010 ja que sintetitza molt bé el treball pràctic que vaig realitzar:
En el que Patricia Ramirez, Psicòloga, conferenciant i escriptora, ens diu que hem d'escollir de quina forma pensem, perquè hi ha una relació directa entre pensaments, emocions i conducta. Si aprenem a canviar la nostra forma de pensar, també sentirem de manera diferent, i actuarem de manera diferent. Cal aprendre a entrenar els nostres pensaments i evitar pensar per sistema en tot el que és negatiu:
També el podeu trobar a: Tv3 a la carta, Patrícia Ramirez. Entrena’t per la vida
Així que, amb tot, l’objectiu que voliem assolir en la intervenció era: ajudar l’alumne a gestionar a l’alumne situacions adverses i aconseguir equilibrar-la emocionalment.
“Malgrat que res canvïi, si jo canvio, tot pot canviar”
Honoré de Balzac
Tot i que molts volem canviar, per què ens és estan difícil?
Després de moltes lectures i reflexions sobre la temàtica, he arribat a la conclusió de que, la majoria, en el tot el nostre procés de creixement (maduratiu, físic, interior...) preferim viure en zones conegudes (tot i que ens facin infeliç) ja que tot i les adversitats, és una zona que coneixem i ens sentim segurs.
Donar un pas a cegues, no és fàcil i realment ens costa sortir del cercle viciós en el que estem per que allò que volem canviar, ens dona algún benefici encobert o secundari.
Reconèixer que tinc por a canviar
Com podem trencar els nostres esquemes i enfrentar-nos a allò desconegut?
Amb massa freqüència, no som conscients de què és el que ens fa por, per tant, la resistència al canvi (que anirà lligada al dol del que deixem enrera) és inconscient, per això, cal primerament reconèixer i prendre consciència la por que produeix el canvi en si, ja que si hem passat tota la vida protegint-nos dels canvis que no ens agraden, com no hem de tenir por de la nostra pròpia transformació interna?
Quan entrem en contacte amb aquesta polaritat o dualitat, és quan podem incidir i ampliar en la nostra àrea d’actuació, o en aquest cas, de l’alumne i fer-li prendre consciència dels beneficis que pots obtenir amb ell (el canvi).
Un Canvi, implica crisi i costa adaptar-s’hi, per això cal un reajustament constant
És cabdal que el canvi surti de nosaltres mateixos (d’aquí la importància de que l’alumne aumeixi la responsabilitat de la seva vida i aconseguim la seva implicació total), ja que si ve imposat o forçat per algú extern (familia, amics, terapeutes...) mai serà un canvi autèntic i molt probablement, quan deixem d’incidir en ella, s’abandonarà.
Personalment, en aquesta línia, m’agrada llegir al Dr. Wayne Dyer (per mencionar a algú, tot i que si algú està interesat, pot demanar-me més referències i les compartiré gustosament o us encoratjo a anar a qualsevol llibreria i donar-vos un tomb per la zona d’autoajuda... podeu trobar coses molt interessants), que ha fet numeroso llibres sobre la temàtica (el pensament conscient): “Tus zonas erroneas”, “El poder de la intención”, “El Cambio”... D’aquest útltim hi ha un enllaç al youtube d’una pel·licula-documental d’unes 2h de durada, que és molt pràctic i us recomano que mireu:
Dr. Wayne Dyer: "El Cambio"
Els pensaments guien les
nostres accions
1. Tot
pensament genera una emoció, tota emoció genera una actitud determinada en un
moment determinat i desencadena una resposta concreta en els altres... Per
tant, si jo puc escollir els meus pensaments... per què no escollir aquells que
em fan feliç?
El primer pel
que vam obtar va ser treballar l’autoconcepte
(ja que considero que és la base), tot lligant l’enllaç de Patricia Ramirez que
us he posat abans. Vam fer unes sessions dirigides a la importància de
controlar els pensaments i afirmacions positives (per canviar les
vibracions de les seves paraules tot donant la volta a cada limitació que
verbalitzava: no sé fer això/seré
constant i aprendré a fer això, quan
m’enfado, no puc controlar-me/avui somriuré tot el dia... ). Sembla molt evident, però el tema de
les autoinstruccions és molt
important, ja que seran les que ens portin al fracas o a l’èxit.
Per exemple: quan un nen
petit està jugant a pilota i considerem que no és el lloc o el moment apropiat
acostumem a dir: No juguis a pilota!
I normalment la resposta és... que segueix jugant a pilota. Per que no provem a dir-li: ara...que et sembla si pintes una estona?! Veureu
que la resposta és, normalment, diferent.
Tot és qüestió
de focalització. En la primera
estem confegint una frase contradictoria: NO JUGUIS A PILOTA! Que porta a la confusió, i en la segona, taxan!
Focalitzem en una altra cosa i la conexió del cervell automàticament canvia.
Un altre exemple: quan una
persona fa dieta o deixa de fumar, normalment es centra en allò que no pot
menjar o en els cigarros que no pot fumar, en lloc d’això, si es focalitzes en
el que pot fer, el patiment i l’angoixa no seria el mateix, i per tant l’emoció
que sentiriem seria diferent i les nostres accions canviarien. No
puc menjar xocolata, un croisant.../ puc menjar maduixes, cireres... o
coses per l’estil. Proveu-ho i els
resultats us sorprendran!
§ Si ens donem
instruccions negatives anticipant el fracas, caiem en la profecia autocumplida.
§ Si ens
predisposem per allò que dessitjo que passi o que desitjo aconseguir, augmenta
la probabilitat de que succeeixi amb èxit.
Pensar és bo, però... en
positiu!
Per tant el
que cal és:
§ Transformar el
pensament dominant en positiu
§ Pensar en allò
que hem de fer en lloc de en el que no hem de fer.
Quan verbalitzes i focalitzes
l’atenció en allò que t’agrada, modifica el nostres estat anímic i...
màgicament.... ho contagiem!
2. Dir: jo controlo els meus pensaments (és curiós, quan
verbalitzem alguna cosa, és com si fós més real... no creieu?) i fer
una llista oral i escrita de coses que li agradaven a
l’alumne. A mesura que avançava la sessió,
l’actitud de l’alumne es tornava
més positiva i ja no es perdia tant en els seus “bucles mentals” de pensaments
negatius. Poc a poc, cal anar trasladant aquests pensaments positius
al context escolar i familiars, amb la intenció de trencar les limitacions
que el seu ego (fruit de les seves
experiències) li autoimposava.
Calia reconduir constantment el seu discurs per trencar la negativitat
que l’impregnava i... poc a poc ho vam anar aconseguint. Cada
dia, davant del mirall, havia de repetir-se frases en positiu que
haviem treballat (sobre ella i el seu entorn) fins assolir que ella mateixa les
formules sola (per
això va ser necessari ampliar el vocabulari que tenia en positiu amb la meva
ajuda, internet, diccionari, amics optimistes...).
Per exemple: M’agrada l’escola.... vaig a intentar,
encara que sigui per avui, fer-ho bé! (no sé fer les coses de l’escola)... Tinc un cabell molt bonic, avui estic molt
maca, tinc un somriure preciós, avui no m’enfadaré... (amb el que
aconseguim que la negativitat que li produeix venir a l’institut, ja canvïi de
base).
La vida sols es viu un cop... visquem-la
amb intensitat i gaudim-la amb els 5 sentits!!!
3. Cal prendre
consciència de que fem cada dia, per adonar-nos de quines coses valuoses ens
pasen desapercebudes. Cal redactar (oral i escrita) el dia a dia de l’alumne per anar
incidints en els espais (els buits/espais generen canvis). En aquest cas, vam treure el cap per la
finestra i li vaig preguntar que veia.
El que veiem les dues era molt diferent, ella sols focalitzava l’atenció
en llocs on havia tingut experiencies difícils (un centre comercial, el pati,
el carrer de davant on l’havien apallisat...). Li vaig dir que tanqués els ulls
i respirés i visualitzes el que jo veia i sentia: el mar, vaixells, els arbres
dansant per mi, la calor del sol, l’aire que m’acariciava...), vaig dir-li que
obris els ulls i carai si els va obrir!!! Em va abraçar i es va possar a
plorar.
El dolor existeix, el patiment és
opcional (depén de nosaltres)
4. Objectiu: no patir, per tant, cal aprendre a fluir: Sols
podem controlar allò que depen de nosaltres. No podem
controlar, ni depen de nosaltres molts dels esdeveniments que venen, però si depen
de nosaltres escollir el que pensem i getionar les nostres emocions (que
segons Patricia Ramirez i coincideixo amb ella, consisteix en un 90% del que
ens passa). Cal aprendre a
“manipular” el cervell i per això cal entrenament (i és el que estem fent).
El 10% que no
controlem cal aprendre a acceptar-ho (ja que pensem el que pensem, és, aquí i
ara) i el 90%, al que em refereixo (el que depen de nosaltres), estarà
condicionat per les nostres reaccions, fruit de la interpretació subjectiva que
faig de les coses.
Si tenim en
compte que totes les situacions tenen un efecte
boomerang, tard o d’hora el que dius o el que fas tornarà a tu, per tant,
has de vigilar molt bé el que dius o fas, per això cal controlar, en moltes
ocasions el nostre temperament i visceralitat i aprendre a parar, escoltar,
respirar, analitzar i actuar en conseqüència.
Per exemple: jo no puc
canviar “X” situació (la mort d’un familiar, la separació dels pares...), però
si puc escollir enfadar-me o no, acceptar-ho o no, viure amb el dolor de la
situació o recordar amb un somriure el que he viscut...
Com ja he dit,
tot es mou en un mateix cercle viciós: tinc un pensament, que genera una
conducta que alhora ens fa sentir una emoció que alhora ens fa tenir un altre
pensament que genera una altra coducta...
Mirem el quadre:
Per tant, si
penso en negatiu genero una emoció de frustració, vergonya, inseguretat... i
les accions que esdevenen són negatives i com no, les respostes dels altres
seguiran la mateixa línia. I...
tornaré a començar!
Aixi doncs hem
d’arribar a interioritzar això: Si no puc
fer res per “X” situació ho mantinc en la distància, no he de donar-li voltes,
no ‘he de recrear... per que ARA no puc fer res.
Amb l’alumne
hem cercat situacions on sempre repetia la mateixa roda de
resposta i hem analitzat l’emoció
que ens genera... (separant el que depenia d’ella i el que no) i poc a poc li
hem anat donat la volta, cercant maneres diferents de fer. El que em va funcionar era que l’alumne
agafés un model (una persona de referència) i la copies (aixó va ser un
treball dificil, ja que no té massa referents positius, al final en vem trobar
un i vam analitzar com actuaria en les situacions quotidianes on ella té una
manera de respondre similar i, sembla, que poc a poc les ha anat
interioritzant).
La sort és qüestió d’actitut i
si no mireu aquest anunci...
Amb l’alumne
hem Analitzat que pasa en cada situació,
identificant, anticipant èxits i fracas, emocions... han estat unes sessions
molt productives de treball.
Necessitem experimentar
emocions positives, ja que és el camí per trobar la serenitat i la pau.
5. Ningú ha
demostrat que ser negatiu i patir et protegeixi del fracas, per tant, amb
l’alumne vam treballar quines coses positives hi
ha al món: flors, aire, un nadó, pintar... per anar focalitzant
en positiu.
Com deia
Antonio Machado:
“Caminante
no hay camino... se hace camino al andar”
Fem-li un homentage en veu de
Juan Manel Serrat!!!
Hi ha molta
gent que viu preocupada pel que pasarà i normalment s’asocien pensaments
negatius, pors, angoixes..., però moltes altres que no, per tant viuen el
procés amb més felicitat. El que hagi de ser, serà, el resultat serà
el mateix, però ho viuran diferent!!!
Soc general o... soldat? Tu decideixes
6. Què sóc i en què en vull convertir? El cos, envia informació dels sentits i el cervell ho interpreta,
per tant, a força d’imitar ens responsabilitzem, automatitzem i ens convertim
en el que volem ser.
Cal implicar-se i actuar!!!
Amb l’alumne
calia veure qui era i en qui es volia convertir, per tant era necessari treballar idees i emocions (un cop més),
la clau... ACTUAR, per això vam comparar la vida,
la seva vida, a un escenari on ella era l’actriu principal.
En base a
idees com: Avui... que vull aconseguir? Què he de fer per aconseguir-ho?
Sempre he
pensat que el món es divideix en les persones que esperen que passi alguna
cosa (deixant que el seu paper principal passi a secundàri o fins i tot,
simplement figurant) i en les que decideixen agafar les regnes, amb el
que actuen com a verdaders protagonistes de la seva vida i decideixen com volen
viure i com volen ser, és a dir, persones que es generen les oportunitats, les
circumstàncies sense delegar-ho a ningú.
L’alumne,
tothom, té un talent per ser el que
vulgui i aconseguirà ser-ho si es
projecta en positiu.
Tal i com
sempre ho he vist i patricia ramirez, també ens explica en el video, cal actuar
en base a aquest decàleg:
1. Orientar-te a
les persones (si tú ets feliç... jo també): la felicitat no existeix a mitjes, o
ets feliç o no, per tant, totes aquestes persones que em facin mal, les aparto,
però no a les altres.
2. Escull les
teves batalles: Hi ha molta gent que tot el dia
està enfadada, frustrada... has d’evitar-ho. Has de centrar-te en les coses positives, ja que són les que
sumen... la resta, aparta-ho!
3. Gaudeix de la
vida.
4. Potenciat
5. Pensa en tu (si tu estas bé... tot i
tohom estarà bé). Imagineu per
un moment... esteu en un avió, al costat del vostre fill, hi ha turbolencies i
us recomanen posar-vos la mascareta d’oxigen... a qui li poseu primer? A
vosaltres o al vostre fill?... No ho dubteu, a vosaltres, ja que si no us
salveu vosaltres primer, mai podreu salvar a ningú més.
6. Gaudeix de
l’amor.
7. Dir NO a tot allò que resti (sense por... per que ens costa tant dir no?) Hi ha moltes persones toxiques que ens resten energia,
xaferders, envidiosos... amb els que cal o apartar-se o posar limits clars.
8. Crea un entorn
agradable
9. Practica la
paciència
10. Sigues persona
de bé.
Qui no s’alegra del teu triomf
és que no t’estima de veritat
7. A mesura
que avançavem amb l’alumne, anavem marcant objectius,
primer més senzills (per augmentar l’autoestima) augmentant, progressivament la
dificultat en base a: Estudiar, venir a l’escola, respirar tres cops
profundament abans de contestar...
Per tancar
aquest apartat, m’agradaria deixar-vos aquest enllaç...digne de reflexió:
"El Canvi de l'àliga"
