Primers contactes

Vaig començar les meves pràctiques ja fa uns dos mesos (a finals de febrer d'enguany).  En primer lloc, vaig posar-me en contacte amb el Cap del Departament d’Orientació (el meu actual tutor), per confirmar que tenia els requisits exigits per la UOC i que no tenia cap inconvenient en tutoritzar-me.  Un cop vaig verificar-ho, vaig mantenir una entrevista amb la Directora del centre i amb el Coordinador Pedagògic.

Quina va ser la meva sorpresa quan vaig descobrir que el centre disposava d’un gran elenc de “practiquers” de diverses universitats i especialitats des de feia anys i que estaven encantats d’iniciar noves col·laboracions (sóc la primera practiquera de la UOC!!!).  Aquest fet ha agilitzat molt la meva incorporació i observacions, en cap moment he estat cap estranya ni pel professorat ni per l'alumnat, ja que estan molt acostumats a la nostra presència, de fet és senzill trobar aules amb el professor titular i un, dos o inclús tres alumnes en pràctiques in situ.

Després de varies reunions (amb tots tres) van facilitar-me tota la documentació que necessitava a nivell burocràtic i de funcionament de centre per ubicar-me.  

Muntanyes i... muntanyes de papers... que deborava per ubicar-me: Projecte Educatiu de Centre (PEC), Programació Anual de Centre (PAC), Normes d'Organització i Funcionament del Centre (NOFC), Projecte Lingüístic, Pla d'acollida per l'alumnat, Plà d'acollida per el professorat de nova incorporació al centre, Plà d'Acció Tutorial... i més i més....  I...  entre lectura i lectura...

Vem programar les meves pràctiques, vem veure quines eren les meves inquietuds inicials i alhora vam detectar les necessitats del centre, per a que les pràctiques fossin el màxim rentables i profitoses per les dues bandes dins de les 75h presencials mínimes que exigeix la UOC (ara us puc dir que les supero amb escreix amb gust i dedicació).

Objectius

Lluny d’estancar-me en la direcció del centre, vaig tornar a moure’m i ja fa tres anys que estic exercint de Mestre d'Educació Musical a Infantil i Primària, ocupant la meva plaça definitiva a l’Escola Alexandre Gali de Badalona, escola que comparteix edifici amb la Secció Institut Badalona, on faig el meu Practicum 1 de la llicenciatura de Psicopedagogia de la UOC.

Vaig escollir aquest centre per diversos motius:

1.     Proximitat al meu lloc de treball (facilita congeniar horaris).

2.     La tipologia d’alumnat i característiques del barri on està ubicat.

3.   La meva necessitat d’aprendre i conèixer més sobre el sistema educatiu obligatòri en totes les seves perspectives i obtenir així un critèri més acurat i el màxim certer, a l’hora d’engegar nous projectes i iniciatives.

Amb la intenció d'assolir aquests objectius:

Us deixo aquest enllaç, un curt en clau d’humor però molt proper a la realitat, sobre les retallades educatives i en defensa de l’educació publica, que transemet el que sento i el que em motiva a seguir endavant en la meva tasca.  Dura uns 20 min. Però... mireu-lo, no té pèrdua. 

Ni ha per riure... ni ha per plorar!

L'educació i Jo

Ja fa 10 anys que sóc mestra de música d’infantil i primària per escoles d’arreu de Barcelona, substitucions que a diferència d’ara, agafavem de forma presencial, en el meu cas, en la Seu del Departament d’Ensenyament de l’Avinguda Paral·lel de Barcelona (lloc que actualment ocupa l’Institut Obert de Catalunya-IOC).  Com l’oferta de centres, en la majoria de casos, era més gran que la demanda, no parava de moure’m d’uns als altres, escollint preferentment CAEP’s (Centres d’Atenció Educativa Preferent).  Fa cinc anys, vaig aprovar les Oposicions d’ingrés al cos i per circumstàncies de la vida, em van reclamar per formar part de l’Equip Directiu d’un centre de Ciutat Vella on vaig poder viure i veure l’educació des d’una altra perspectiva (aquest ha estat un dels punts claus per iniciar els meus estudis en Psicopedagogia).

A partir d’aquí, la meva vinculació amb l’educació ha anat agafant un altre tarannà, he participat en diferents activitats des de: l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat de Barcelona al costat de Maria Antonia Pujol (un referent per mi d’integritat i estima dins del món educatiu musical) dins del comité cièntific, amb la intenció d’esclarir el futur de l’educació musical amb la implantació del Plà Bolonia, culminant el curs passat amb les “VIII Jornades de Musica: Les Competències Bàsiques en l’Educació Musical”; Ja fa uns anys que, junt a altres especialistes de música d’infantil, primària i secundària de centres públics i concertats (Marta Figueras, Miquel Pujol, Silvia Rios... ) elaborem material pedagògic per la JONC (jove Orquestra Nacional de Catalunya) i fins i tot estem en portada a l'Xtec (clicant podeu veure específicament un dels nostres treballs del curs passat amb la obra "somnis de músic" : Jclic, Obres de teatre...) us deixo enllaçat una petit muntatge fotogràfic de l'obra de teatre que vaig fer amb el meu alumnat de sisè!

També he col·laborat amb diversos CRP’s de Barcelona en activitats de formació, traspas de primària a secundària, audicions musicals, confecció de material pedagògic... He realitzat cursos de formació i preparació d’oposicions al cos de mestres en l’especialitat d’Educació Musical, des de diversos sindicats; Cursos de meditació, tècniques alternatives, couching emocional, tècniques d’alliberació emocional, Reiki... amb entitats privades i en col·laboració amb David Leyton (Oxizen); col·laboracions escolars amb l'institució Xamfrà  (amb Esther Bonal, Àngels Roger...) dedicada a l’educació musical ubicada al Raval de Barcelona; amb l’ESEM i el Taller de Músics del Raval de Barcelona amb Lluís Cabrera i professionals de la talla de Xevi Garcia, David Pastor, Ramón Escalé, Àngels Sánchez...


Com veieu, la meva vinculació, compromís i dedicació amb el món de l’educació i la música és notable.  Sempre he tingut fe en les persones, la col·laboració, l'esforç, la motivació, l’expressió sense límits d’ètnies, llengües, jerarquies, diferències econòmiques... i he fet tot el possible per aportar una mica d’alegria i professionalitat allà on he estat.

Per agafar una mica d’alè...  us deixo una mostra del darrer treball que vam fer, a nivell mundial a mans de la incomparable Àngels Sànchez i Ramón Escalé, abdos amb unes qualitats, dinamisme, energia, entrega i un cor tant gran que no se l’acaben.  

El projecte Unu tago unu kanzono i la cançó que us presento We feel, then we’re alive... 

ens encoratja a seguir endavant...

 que no estem sols, que tots som iguals i que el món... 

la vida... compartint i estimant  és un lloc meravellós!

Presentació

Sóc l’Eva i adoro compartir i aprendre de tot i de tots!!!

Al llarg de la meva vida he desenvolupat molts papers: filla, germana, amiga, adolescent, cantant, pianista, directora de corals, promotora i manager d'artistes, psicòloga, mestra... i ara, fa un parell d’anys que vaig decidir aportar el que sóc i el que tinc a un altre nivell.

Vaig tenir la sort i la voluntat d’iniciar un viatge nou per a que em portés, en un futur molt proper, a viure la vida d’un psicopedagog.  Per què no? Així que vaig iniciar la meva llicenciatura i gràcies a la possibilitat que ens ofereix la UOC d'estudiar a distància... i ara que ja estic finalitzant el meu trajecte... puc afirmar que ha estat i segueix estant una experiència molt gratificant!

Feina... molta, vida social... poca! 

Però tot és qüestió de prioritats, no?

Tot té el seu moment i aquest... ha estat el meu "momentazo" UOC!

Espero que amb aquest blog pugui transmetre l’entusiame que ha guiat les meves decisions i els aprenentatges que he anat adquirint (i seguiré adquirint) al llarg del temps i que junts seguim treballant per esclarir totes les incerteses que envolten al món de l’educació... que no són poques!

A mode d'introducció, abans d'entrar en materia i que serveixi per trencar el gel i coneixer així una miqueta més el meu tarannà, m'agradaria compartir amb vosaltres un moment de pau i expressió sense límits. Un projecte (entre d'altres) que va sorgir espontàniament, un amic pintor que té una creativitat i capacitats ilimitades, un amic... un músic brillant d'esència pura, una copa de vi, fluir i... màgia pels sentis!  Vam veure el poder de la sessió i vem començar a caminar...

Us deixo l'enllaç promocional del projecte "ARTinstant" on l'expressió màgica de les pinzellades, les carícies de les cordes de la guitarra i els sons et conviden a la introspecció a tu i a tothom.

Si necessiteu parar la ment i activar i obrir els vostres cors, no dubteu en anar a veure'ls o sol·licitar els seus serveis... ho estic utilitzant com a teràpia en moltes associacions i escoles i si prèviament ho heu treballat a classe... els resultats son impressionants!

Ara si... que us sembla... comencem?